Jordi Tejel. : El CIRK es presenta a Catalunya.Sense els EUA els kurds no tindrien tot el que tenen
– Com valora que la coalició kurda hagi quedat en segon lloc en les eleccions iraquianes?
– “És molt positiu perquè han obtingut el 26% dels vots emesos, cosa que els dóna la possibilitat de decidir el model futur de la constitució de l’Iraq. Poden ser decisius si no es fan aliances contranaturals i partint que es necessiten dos terços de la cambra actual per votar la constitució.”
– Tenen credibilitat les eleccions iraquianes malgrat l’alta abstenció?
– “Les eleccions pels kurds han estat molt importants perquè per primera vegada han pogut votar a l’Iraq de manera democràtica i lliure ja que des del 1991 només han tingut eleccions a àmbit local o regional. La gent va anar en massa a votar, entorn del 90%, cosa que vol dir que per ells era important.”
– En cas que s’arribi a un acord per governar. Què negociaran?
– “Penso que el més important serà que el federalisme quedi reconegut en la futura constitució. En aquests moments una part del Kurdistan disfruta d’autonomia de facto, però no és reconeguda per l’estat i s’ha d’oficialitzar.”
– Per començar ja demanen la presidència.
– “Sí, perquè això seria el reconeixement oficial que els kurds són ciutadans iguals que la resta d’iraquians, cosa que fins ara no ha estat així. Si són el 25% de la població, per què no tenen un càrrec d’alta responsabilitat al govern, més encara si han col·laborat en l’estabilitat de l’Iraq en la seva zona?
– A què creu que poden renunciar?
– “El federalisme no crec que sigui una demanda que es pugui deixar de banda perquè són partits nacionalistes que aspiren a un estat kurd però que clarament afirmen que en el context actual no és viable i hi renuncien. A canvi de la renúncia d’aquest somni han de mantenir l’autonomia. És negociable, però, per exemple, l’annexió de Kirkuk; algunes de les regions que fins ara estaven sota el poder de Bagdad potser poden formar part de la província kurda, però Kirkuk serà complicat. S’havia parlat d’un model com Brussel·les; un Kirkuk que depengui de Bagdad però on els drets dels kurds hi siguin garantits. I després hi ha el petroli, que no està clar com serà el repartiment entre totes les regions. També s’ha de veure si els EUA i la UE hi donen suport i participen en el procés de formació de l’Iraq. Amb un suport extern tindran més força els partidaris d’un estat laic, però si els EUA es desentenen de la qüestió perquè el que els interessa és estabilitat política a qualsevol preu…”
– Què faran els EUA?
– “En l’administració nord-americana hi ha posicions diverses. O una línia menys guerrera que es podria adaptar perfectament a un Iraq islamista, o una línia que, com fins ara, ha defensat reorganitzar tot l’Orient Mitjà en nom de la democràcia.”
– El paper dels EUA envers els kurds a l’Iraq és fonamental.
– “Sense els EUA els kurds no tindrien tot el que tenen, però, a la vegada, els EUA els han anat marcant sobre el que podien o no podien demanar des que obtenen la zona de protecció. Per exemple, en el cas de Kirkuk, als kurds els hauria agradat que tots els que van ser deportats per Saddam Hussein durant els anys setanta i vuitanta hi haguessin tornat per votar, i els EUA van facilitar un cert retorn, però no van tornar tothom per no ferir la sensibilitat sobretot de Turquia, que temia un vot massiu a favor de l’annexió del Kirkuk al Kurdistan.”
– Turquia i els altres estats que inclouen població kurda temen la consolidació del Kurdistan iraquià?
– “Des de la caiguda del r ègim de Saddam Hussein hi ha molt de nerviosisme sobretot a Turquia i Síria pels kurds. A l’Iran estan més relaxats perquè hi ha moltes minories i els kurds en són una més i no tenen ni la força armada ni la força política que tenen els d’Iraq. I els kurds de Síria no són suficients per desestabilitzar el país, si així ho volguessin els EUA.
