<\/p>\n
La majoria de les persones, quan decideixen abandonar la seva terra per anar a viure a un altre lloc, s\u00f3n conscients que el canvi els suposar\u00e0 un esfor\u00e7 d\u2019adaptaci\u00f3 a una nova realitat cultural. Saben que a partir d\u2019aquell moment ja res no ser\u00e0 igual, per\u00f2, tot i aix\u00ed, ho assumeixen perqu\u00e8 tamb\u00e9 saben que l\u2019ad\u00e9u a una terra no significa pas l\u2019ad\u00e9u a un mateix. Per tant, siguin d\u2019on siguin, no deixen de ser qui s\u00f3n pel fet de viure a Catalunya, Fran\u00e7a o Alemanya. Al contrari, s\u00f3n infinitament m\u00e9s rics, ja que aprenen una nova llengua i incorporen una cultura i una visi\u00f3 del m\u00f3n que fins aleshores desconeixien. S\u00f3n, en definitiva, persones que sumen, no pas persones que resten, perqu\u00e8 la incorporaci\u00f3 a una nova col\u2022lectivitat nacional, lluny de ser una ren\u00fancia o una p\u00e8rdua, constitueix un meravell\u00f3s enriquiment que els fa m\u00e9s cultes i m\u00e9s savis en la mateixa mesura que la societat d\u2019acollida es fa m\u00e9s culta i m\u00e9s s\u00e0via quan incorpora els seus valors. Catalunya, com diu una can\u00e7\u00f3, \u00e9s \u201cfruit d\u2019un mestissatge que ve de segles enll\u00e0\u201d, i aquesta evid\u00e8ncia inq\u00fcestionable \u00e9s justament la que ha configurat la nostra personalitat i ens ha fet acollidors i respectuosos amb altres maneres de ser i de pensar. Acollidors i respectuosos, per\u00f2 no idiotes.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual a un catal\u00e0 que decid\u00eds viure al Pa\u00eds Basc, a Fran\u00e7a o a Alemanya mai no se li acudiria exigir que el seu fill fos escolaritzat en catal\u00e0 en nom de la seva condici\u00f3 d\u2019europeu i d\u2019un pret\u00e8s dret a la llengua materna. Cada poble t\u00e9 la seva llengua pr\u00f2pia i ha de ser aquesta, l\u00f2gicament, la llengua vehicular de les seves escoles. Una altra cosa \u00e9s que alg\u00fa, aut\u00f2cton o for\u00e0, vulgui escolaritzar els seus fills privadament en un centre la llengua vehicular del qual sigui una altra. El Liceu Franc\u00e8s o l\u2019Escola Alemanya, per exemple. En aquest cas, ser\u00e0 una opci\u00f3 leg\u00edtima i no hi ha res a dir. Ara b\u00e9, les l\u00ednies d\u2019ensenyament d\u2019un poble \u00e9s obvi que les han de marcar els governs nacionals d\u2019acord amb la voluntat democr\u00e0tica dels seus Parlaments i cap govern de cap altre poble no t\u00e9 dret a immiscir-se en aquesta q\u00fcesti\u00f3. De lleng\u00fces maternes, a Catalunya, com a tots els pobles del m\u00f3n, n\u2019hi ha moltes, molt\u00edssimes. Per\u00f2 cap d\u2019aquestes lleng\u00fces, totes respectables, no pot, en virtut del caprici o de la ideologia d\u2019alg\u00fa, passar per damunt dels drets de la llengua pr\u00f2pia i nacional i dels acords del Parlament en aquest sentit.<\/p>\n
A Catalunya, malauradament, hi viuen algunes persones, molt poques per sort, que odien profundament el pa\u00eds. No, no \u00e9s que n\u2019odi\u00efn la geografia o el clima, odien la naci\u00f3. Odien la seva llengua, la seva hist\u00f2ria i la seva identitat, perqu\u00e8 encarnen la prova del frac\u00e0s imperial espanyol. En realitat, s\u00f3n fills ideol\u00f2gics d\u2019aquell Santiago Bernabeu que l\u2019any 1968 va dir: \u201cMe gusta Catalu\u00f1a a pesar de los catalanes<\/em>\u201d. Quaranta-quatre anys despr\u00e9s, la senyora Consuelo Santos, candidata del Partit Popular per Sabadell i una de les tres persones que estan en contra de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, ha anat encara m\u00e9s lluny i ha titllat de racista el Parlament de Catalunya tot comparant-lo amb els blancs que prohibien que els negres s\u2019asseguessin al seu costat als autobusos nord-americans a comen\u00e7ament del segle XX. La catalanof\u00f2bia \u00e9s capa\u00e7 de dir aquestes barbaritats i moltes altres sense el m\u00e9s m\u00ednim sentit de rid\u00edcul. El seu problema, com el de l\u2019esperp\u00e8ntica entitat Convivencia C\u00edvica Catalana \u2013esperp\u00e8ntica fins i tot en el nom, ja que persegueix just el contrari\u2013, \u00e9s que pretenen viure a Catalunya com si visquessin a Valladolid, a Salamanca o a Toledo. \u00c9s a dir, com si no s\u2019haguessin mogut de la seva terra. I perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible necessiten que sigui Catalunya qui s\u2019adapti a ells i no pas ells a Catalunya. Ja se sap, \u00e9s el colonitzat qui ha de parlar la llengua del colonitzador i no pas el colonitzador la llengua del colonitzat.<\/p>\n Arribats aqu\u00ed, per\u00f2, ser\u00e0 bo preguntar-los si creuen que els parlants de les 283 lleng\u00fces maternes que hi ha a Catalunya tamb\u00e9 haurien de tenir un ensenyament ling\u00fc\u00edstic personalitzat. M\u00e9s que res perqu\u00e8 quan ens responguin que naturalment que no, at\u00e8s que no s\u00f3n lleng\u00fces oficials, els haurem d\u2019enfrontar amb les seves contradiccions i preguntar-los si no hav\u00edem quedat que, segons ells, el dret a l\u2019ensenyament en la llengua materna \u00e9s un dret hum\u00e0 individual? Ho \u00e9s o no ho \u00e9s? O potser \u00e9s una norma que nom\u00e9s regeix en cas que la llengua materna sigui l\u2019espanyol? Si \u00e9s aix\u00ed, ens hauran d\u2019explicar per quina ra\u00f3 l\u2019itali\u00e0, l\u2019alemany, l\u2019amazic, l\u2019aimara, l\u2019urd\u00fa, el w\u00f2lof, el qu\u00edtxua, el portugu\u00e8s o el panjab\u00ed no poden gaudir del mateix dret que l\u2019espanyol. \u201cPorque estamos en Espa\u00f1a<\/em>\u201d, potser? Per\u00f2 que no diuen que no s\u00f3n nacionalistes? Que no diuen que no es pot discriminar ning\u00fa per raons de llengua i que no hi ha drets nacionals, nom\u00e9s drets individuals?<\/p>\n En tot cas, el que s\u00ed que hi ha s\u00f3n tres raons b\u00e0siques per les quals el catal\u00e0 ha de ser la llengua vehicular de l\u2019ensenyament a Catalunya. Una, perqu\u00e8 \u00e9s la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds; dues perqu\u00e8 \u00e9s una llengua amena\u00e7ada de mort; i tres, perqu\u00e8 si el catal\u00e0 no \u00e9s llengua vehicular a les escoles de Catalunya, a quin lloc del m\u00f3n ho ha de ser? Per altra banda, f\u00f3ra bo que aquesta gent ens digu\u00e9s per quin motiu uns pares de Valladolid poden exigir que el seu fill sigui escolaritzat en espanyol a Lleida i, en canvi, uns pares catalans no poden exigir que el seu fill sigui escolaritzat en catal\u00e0 a Valladolid? No compten, aqu\u00ed, els famosos drets individuals de la llengua materna? Sembla que no, perqu\u00e8 a Valladolid l\u2019\u00fanica llengua oficial \u00e9s l\u2019espanyol, que \u00e9s la llengua pr\u00f2pia de Valladolid, mentre que a Lleida, tot i que la llengua pr\u00f2pia \u00e9s el catal\u00e0, hi ha dues lleng\u00fces oficials, el catal\u00e0 i l\u2019espanyol. I aqu\u00ed \u00e9s on rau el parany, un parany que consisteix no sols a prohibir l\u2019oficialitat del catal\u00e0 a Espanya \u2013cosa que el faria oficial a Europa\u2013 i a imposar l\u2019espanyol com a idioma hegem\u00f2nic a tot l\u2019Estat, sin\u00f3 a imposar-lo tamb\u00e9 com a idioma oficial a Catalunya. D\u2019aquesta manera, com que el catal\u00e0 no \u00e9s oficial a Valladolid, els pares catalans que hi visquin, tot i ser considerats espanyols, no tenen els mateixos drets ling\u00fc\u00edstics que els val\u2022lisoletans a Catalunya, la qual cosa fa que hi hagi espanyols de primera i espanyols de segona. I aquests espanyols de segona, naturalment, s\u00f3n els espanyols a la for\u00e7a. \u00c9s a dir, els espanyols que en realitat no s\u00f3n espanyols. Qui \u00e9s, aleshores, el discriminador? Qui \u00e9s, en conclusi\u00f3, el racista?<\/p>\n \u00a0<\/p>\n