<\/p>\n
L\u2019abominable significat del 12 d\u2019octubre, l\u2019anomenada festa de la\u00a0Hispanidad<\/em>o de\u00a0la raza<\/em>, amb qu\u00e8 Espanya commemora el genocidi de pobles, cultures i lleng\u00fces que va practicar ara fa cinc segles a ultramar, es fa pal\u00e8s cada any a Madrid per mitj\u00e0 de la celebraci\u00f3 en si mateixa. Fixem-nos que no es tracta d\u2019una celebraci\u00f3 cultural de car\u00e0cter autocr\u00edtic per les barbaritats comeses en nom de l\u2019imperi. Res d\u2019aix\u00f2. La manera com Espanya celebra la sevaFiesta Nacional<\/em> \u00e9s traient al carrer el seu arsenal de carros de combat, avions de guerra i armament militar de tota mena. \u00c9s a dir, exhibint les seves m\u00e0quines de matar. Aquesta \u00e9s, per tant, la m\u00e9s viva expressi\u00f3 de la seva ess\u00e8ncia. Una ess\u00e8ncia basada no pas en el di\u00e0leg, en el respecte, en l\u2019afabilitat i en la comprensi\u00f3, sin\u00f3 en la for\u00e7a, en l\u2019arrog\u00e0ncia, en l\u2019agressivitat i en la dominaci\u00f3. Per\u00f2 com que no hi ha ning\u00fa que vulgui viure amb alg\u00fa aix\u00ed, el rebuig catal\u00e0 i basc \u00e9s cada dia m\u00e9s gran i les seves dimensions s\u00f3n cada cop m\u00e9s petites. I la independ\u00e8ncia de Catalunya encara reduir\u00e0 m\u00e9s aquestes dimensions. Per aix\u00f2 \u00e9s important que tinguem en compte qu\u00e8 deien les actes d\u2019independ\u00e8ncia d\u2019algunes de les col\u00f2nies espanyoles que ens han precedit.<\/p>\n Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia d\u2019Argentina Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia de Xile Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia del Per\u00fa Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia d\u2019Am\u00e8rica Central Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia de l\u2019Alt Per\u00fa, actual Bol\u00edvia Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia de Vene\u00e7uela Doncs b\u00e9, ara \u00e9s l\u2019hora de Catalunya. Ara ens toca a nosaltres.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n
\u201cDeclarem solemnement que \u00e9s voluntat un\u00e0nime i indubtable d\u2019aquestes Prov\u00edncies trencar els violents vincles que les lligaven als reis d\u2019Espanya, recuperar els drets de qu\u00e8 foren desposse\u00efdes i investir-se de l\u2019alt car\u00e0cter d\u2019una naci\u00f3 lliure i independent del rei Ferran VII, dels seus successors, de la metr\u00f2poli i de tota dominaci\u00f3 estrangera. Queden, per tant, de fet i de dret, amb ple poder per donar-se les formes que exigeixi la just\u00edcia.\u201d (San Miguel de Tucum\u00e1n, 9 de juliol de 1816).<\/p>\n
\u201cEl territori continental de Xile i les seves illes adjacents, formen de fet i per dret, un Estat lliure, independent i sobir\u00e0, i queden per sempre m\u00e9s separats de la monarquia d\u2019Espanya i de qualsevol altra dominaci\u00f3, amb plena aptitud d\u2019adoptar la forma de govern que m\u00e9s convingui als seus interessos.\u201d (Palau Directorial de Concepci\u00f3n, 1 de gener de 1818).<\/p>\n
\u201cLa voluntat general est\u00e0 decidida per la independ\u00e8ncia del Per\u00fa de la dominaci\u00f3 espanyola i de qualsevol altra dominaci\u00f3 estrangera.\u201d (Lima, 28 de juliol de 1821).<\/p>\n
\u201cQue l\u2019experi\u00e8ncia de m\u00e9s de tres-cents anys va fer saber a Am\u00e8rica que la seva felicitat era del tot incompatible amb la nul\u00b7litat a qu\u00e8 la redu\u00efa la trista condici\u00f3 de col\u00f2nia. (…) Que l\u2019arbitrarietat amb qu\u00e8 fou governada per la naci\u00f3 espanyola i la conducta que aquesta observ\u00e0 constantment, des de la conquesta, empenyeren els pobles al m\u00e9s ardent desig de recuperar els seus drets usurpats.\u201d (Guatemala, 1 de Juliol de 1823).<\/p>\n
\u201cQue fineixi per a aquesta privilegiada regi\u00f3 la condici\u00f3 degradant de col\u00f2nia d\u2019Espanya, juntament amb tota depend\u00e8ncia, tant d\u2019ella, com del seu actual i posteriors monarques: que en conseq\u00fc\u00e8ncia, i essent-li alhora interessant no associar-se a cap de les rep\u00fabliques ve\u00efnes, s\u2019erigeix en un Estat sobir\u00e0 i independent de totes les nacions. (…) Que la seva voluntat irrevocable \u00e9s autogovernar-se i regir-se per la Constituci\u00f3, lleis i autoritats que cregui m\u00e9s conduents a la seva futura felicitat com a naci\u00f3.\u201d (Chuquisaca, 6 d\u2019agost de 1825).<\/p>\n
\u201cNo volem, tanmateix, comen\u00e7ar al\u00b7legant els drets que t\u00e9 tot pa\u00eds conquerit a recuperar el seu estat de propietat i independ\u00e8ncia; oblidem generosament la llarga s\u00e8rie de mals, greuges i privacions que el dret funest de conquesta ha causat indistintament a tots els descendents dels descobridors, conqueridors i pobladors d\u2019aquests pa\u00efsos (…) i tirant un vel sobre els tres-cents anys de dominaci\u00f3 espanyola a Am\u00e8rica, nom\u00e9s presentarem els fets aut\u00e8ntics i notoris (…) en el trastorn, desordre i conquesta que t\u00e9 ja dissolta la naci\u00f3 espanyola. Aquest desordre ha augmentat els mals d\u2019Am\u00e8rica, inutilitzant-ne els recursos i reclamacions i autoritzant la impunitat dels governants d\u2019Espanya per insultar i oprimir aquesta part de la naci\u00f3, deixant-la sense l\u2019empara i garantia de les lleis. En atenci\u00f3 a totes aquestes s\u00f2lides, p\u00fabliques i incontestables raons de pol\u00edtica, (…) en \u00fas dels imprescriptibles drets que tenen els pobles per destruir tot pacte, conveni o associaci\u00f3 que no omple la finalitat per a la qual foren institu\u00efts els governs, creiem que no hem de conservar els lligams amb el govern d\u2019Espanya, i que, com tots els pobles del m\u00f3n, som lliures i estem autoritzats per no dependre de cap m\u00e9s autoritat que la nostra i prendre entre las pot\u00e8ncies de la terra el nostre lloc (…) pel nostre b\u00e9 i utilitat.\u201d (Palau Federal de Caracas, 5 de juliol de 1811, primer dia de la nostra independ\u00e8ncia).<\/p>\n