<\/p>\n
Cada cop que Madrid anuncia que presenta candidatura per ser seu dels Jocs Ol\u00edmpics apareix un estol de catalans que li riu les gr\u00e0cies i que en nom d’una peculiar esportivitat li d\u00f3na suport. N’hi ha que ho fan de bona fe, \u00abperqu\u00e8 l’esport no s’ha de barrejar amb la pol\u00edtica\u00bb, diuen, i n’hi ha que ho fan per sentir-se ciutadans del m\u00f3n, perqu\u00e8, segons ells, les tensions pol\u00edtiques entre Catalunya i Espanya no han d’interferir en q\u00fcestions com aquestes. En el primer cas, suposant que la bona fe sigui certa, hi trobem una esbiaixada percepci\u00f3 de la realitat, i, en el segon, cosa habitual en les veus del pensament oficial, una galdosa concepci\u00f3 de la universalitat. Parlem-ne, si m\u00e9s no.<\/p>\n
Diguem d’entrada que l’esport sempre ha estat un element de representaci\u00f3 simb\u00f2lica de les nacions. Totes les nacions se n’han servit com a instrument d’autoafirmaci\u00f3 i de projecci\u00f3 internacional. A la Uni\u00f3 Europea, per\u00f2, amb la desaparici\u00f3 de diverses monedes i el car\u00e0cter residual dels ex\u00e8rcits, aquesta representativitat ha agafat m\u00e9s preponder\u00e0ncia i s’ha situat al capdavant. Nom\u00e9s cal preguntar a espanyols o francesos, posem per cas, si, atesa la crisi mundial, estarien disposats a eliminar les seves seleccions nacionals com a mesura d’estalvi. I ara! Ni els ha passat pel cap. Abans suprimirien les pensions. Les seleccions no s’eliminen perqu\u00e8, si aix\u00f2 pass\u00e9s, el fet seria viscut com una humiliaci\u00f3 equivalent a la supressi\u00f3 de la bandera. De fet, aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual Espanya impedeix l’oficialitat de la selecci\u00f3 nacional de Catalunya. Sap que impedint-la no sols evita la identificaci\u00f3 dels catalans amb els seus colors, sin\u00f3 tamb\u00e9 la projecci\u00f3 exterior del seu pa\u00eds i la cohesi\u00f3 interna conseg\u00fcent.<\/p>\n
I si, a m\u00e9s, hi afegim que Espanya, sense el potencial esportiu catal\u00e0, seria un pa\u00eds de tercera fila en les competicions internacionals, la resta \u00e9s literatura.<\/p>\n
Pel que fa a les veus difusores del pensament oficial, que \u00e9s el pensament de la submissi\u00f3 i de la resignaci\u00f3 catalanes, \u00e9s a dir, aquells que ens diuen que hem de ser bons minyons i fer costat a Madrid en els seus afanys ol\u00edmpics, perqu\u00e8 una cosa no treu l’altra, s\u00f3n les mateixes veus que titllen de radicals tots aquells catalans que no caminen prou encongits. B\u00e0sicament, perqu\u00e8, com tothom sap, com m\u00e9s vinclat tens el cos davant d’Espanya m\u00e9s bon catal\u00e0 ets. Una mica com el \u00abs\u00ed, bwana\u00bb en les persones de pell negra. Tanmateix, at\u00e8s que tenim cervell propi i que no ens cal que els assalariats de l’immobilisme pensin per nosaltres, sabem que negar el suport a la candidatura de Madrid 2020 \u00e9s pur sentit com\u00fa. Un sentit com\u00fa repartit en bocins com aquests:<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on se’n van els 22.000 milions d’euros que Espanya espolia cada any als catalans.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya inverteix cinc vegades m\u00e9s per cada quil\u00f2metre quadrat que a Catalunya.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya ha invertit cinc vegades m\u00e9s en la terminal T4 de Barajas que en la terminal T1 del Prat.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya concentra el gruix de la inversi\u00f3 en R&D i deixa les engrunes per a Catalunya.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on nom\u00e9s el 9% dels trens que hi circulen s\u00f3n obsolets mentre que a Catalunya ho s\u00f3n el 38%.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on el trajecte ferroviari Madrid-Alcal\u00e1 t\u00e9 un 30% m\u00e9s de freq\u00fc\u00e8ncies de trens de rodalia que el trajecte Barcelona-Matar\u00f3, que \u00e9s igual en dist\u00e0ncia per\u00f2 amb el preu del bitllet un 40% m\u00e9s car.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on l’aeroport de Barajas ha rebut 300 milions d’euros per a mesures mediambientals mentre que l’aeroport de Barcelona nom\u00e9s n’ha rebut dotze i mig.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya ha fet 600 quil\u00f2metres d’autovia mentre que a Catalunya nom\u00e9s n’ha fet 20.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on hi ha un TGV per anar a Sevilla que genera un d\u00e8ficit de 2.036 milions d’euros mentre que Barcelona no en t\u00e9 cap que la connecti amb Fran\u00e7a, tot i que generaria 1.251 milions d’euros de beneficis.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya, per diluir la projecci\u00f3 de Catalunya, va decidir espanyolitzar els Jocs Ol\u00edmpics del 1992 ajuntant-hi l’Expo de Sevilla i la Capitalitat Cultural Europea de Madrid dins la celebraci\u00f3 del Quinto Centenario.<\/p>\n
\u00c9s a Madrid on Espanya fa lleis que impedeixen la gesti\u00f3 dels nostres ports i aeroports i l’\u00fas de la nostra llengua a les institucions de l’Estat i a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
I \u00e9s a Madrid, en definitiva, on se’ns nega el dret a competir oficialment amb les nostres seleccions nacionals i on converteixen en paper higi\u00e8nic les lleis que aprova el Parlament de Catalunya.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Francament, cal una autoestima molt baixa o un autoodi molt gran per ser catal\u00e0 i donar suport a la candidatura de Madrid 2020. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de principis. De principis i de dignitat.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
www.victoralexandre.cat<\/p>\n
Twitter: @valex_cat<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cada cop que Madrid anuncia que presenta candidatura per ser seu dels Jocs Ol\u00edmpics apareix un estol de catalans que li riu les gr\u00e0cies i que en nom d’una peculiar esportivitat li d\u00f3na suport. N’hi ha que ho fan de bona fe, \u00abperqu\u00e8 l’esport no s’ha de barrejar amb la pol\u00edtica\u00bb, diuen, i n’hi ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[82],"tags":[],"class_list":["post-25362","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-munduanbarna"],"yoast_head":"\n