<\/p>\n
Dies enrere, en una entrevista concedida al Singular Digital, l\u2019arque\u00f2leg Eudald Carbonell feia tot un seguit de desqualificacions de l\u2019independentisme amb les quals no sols no hi estic d\u2019acord, sin\u00f3 que voldria refutar per mitj\u00e0 d\u2019algunes consideracions. Aix\u00f2, per\u00f2, no evitar\u00e0 que em posi al seu costat a l\u2019hora de defensar-lo d\u2019aquells que li retreuen que expressi opinions pol\u00edtiques en lloc d\u2019arqueol\u00f2giques. Talment com si els arque\u00f2legs nom\u00e9s poguessin opinar sobre els vestigis de la humanitat, els bombers nom\u00e9s poguessin fer-ho sobre incendis, els m\u00fasics sobre m\u00fasica o els metges sobre medicina. Tothom t\u00e9 dret a opinar sobre les coses d\u2019aquest m\u00f3n, sempre que ho faci sense m\u00e0scara ni desqualificacions personals.<\/p>\n
Estic d\u2019acord amb el benvolgut amic Carbonell quan diu que \u201cel catalanisme hauria d\u2019integrar qualsevol proc\u00e9s que es basi en una transversalitat: la defensa de la llengua, la cultura, la identitat i incrementar la consci\u00e8ncia nacional\u201d, i comparteixo parcialment el seu parer sobre el victimisme catal\u00e0. Veig que tot i recon\u00e8ixer que el victimisme catal\u00e0 \u00e9s un t\u00f2pic, el d\u00f3na per fet d\u2019aquesta manera: \u201cQuan passa alguna cosa sempre \u00e9s culpa de Madrid. Aquest \u00e9s un plantejament realment infantil\u201d. El victimisme, certament, \u00e9s infantil. Per\u00f2 si hi ha una cosa que l\u2019independentisme no \u00e9s, \u00e9s victimista. El victimisme sempre ha estat l\u2019argument del pusil\u00b7l\u00e0nime, del qui vol una Catalunya subordinada a Espanya, per b\u00e9 que ornamentada amb el t\u00edtol honor\u00edfic de \u201cfet diferencial\u201d. L\u2019independentista, en canvi, precisament perqu\u00e8 t\u00e9 l\u2019autoestima que al pusil\u00b7l\u00e0nime li manca, no admet cap altre estatus per a Catalunya que el que tenen Espanya o Fran\u00e7a en l\u2019ordre internacional. Per altra banda, la psicologia ens explica molt b\u00e9 la ra\u00f3 per la qual una persona o una col\u00b7lectivitat llargament sotmeses experimenten una davallada alarmant de la seva autoestima. Cal tenir en compte que l\u2019assertivitat no \u00e9s un do, \u00e9s un exercici. I no es pot esperar que sigui assertiu qui fa anys que no decideix per ell mateix. Des d\u2019aquest punt de vista, per tant, hem de veure la creixent voluntat catalana de tenir Estat propi com un aut\u00e8ntic miracle, at\u00e8s que l\u2019independentisme constitueix la m\u00e0xima expressi\u00f3 de l\u2019assertivitat.<\/p>\n
Coincideixo amb l\u2019Eudald Carbonell quan afirma que \u201cel m\u00f3n va cap a la interdepend\u00e8ncia a causa de la revoluci\u00f3 cientificot\u00e8cnica\u201d. I tant que s\u00ed! I, a m\u00e9s, \u00e9s molt bo que sigui aix\u00ed, ja que suposa un exercici d\u2019humilitat per a tots els pobles del m\u00f3n, especialment per als m\u00e9s grans i arrogants. El missatge \u00e9s aquest: no hi ha ning\u00fa que sigui autosuficient, tothom necessita alguna cosa dels altres. Per\u00f2 em sobta que en Carbonell afirm\u00ed aix\u00f2: \u201cNo m\u2019agradaria que el 100% de Catalunya fos sobiranista o independentista. Aix\u00f2 seria un problema\u201d. Un problema per a qui? Per a ell? Per a Espanya? Per als espanyolistes? No havia sentit mai que la voluntat de ser lliure fos una cosa negativa. Aix\u00f2 nom\u00e9s ho diu el PSOE de Catalunya amb la seva galdosa estrat\u00e8gia de la por. Ja s\u00e9 que en Carbonell ho associa al perill de la \u201chomogene\u00eftat\u201d i a la riquesa de la \u201cdiversitat\u201d. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s fer trampa, per la senzilla ra\u00f3 que la diversitat no \u00e9s antag\u00f2nica amb els atributs d\u2019Estat. Tot dep\u00e8n de la personalitat de l\u2019Estat en q\u00fcesti\u00f3. Espanya, per exemple, \u00e9s una enemiga aferrissada de la diversitat. No l\u2019ha admesa mai al llarg de la seva hist\u00f2ria. Mai. Sempre s\u2019ha reafirmat, i ho continua fent, per mitj\u00e0 de l\u2019anorreament de tot all\u00f2 que s\u2019allunya de les ess\u00e8ncies de Castella. Nom\u00e9s cal mirar el mapa radial de les seves infraestructures en ple segle XXI i el capital espoliat a Catalunya amb qu\u00e8 les finan\u00e7a.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Lamento que les fonts d\u2019Eudald Carbonell sobre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica catalana siguin tan coincidents amb les de l\u2019espanyolisme m\u00e9s reaccionari quan diu que els diners del nostre d\u00e8ficit fiscal \u201cels traiem d\u2019Espanya\u201d. Renoi, aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s fort. No m\u2019estranyaria que un dia d\u2019aquests li arrib\u00e9s una oferta d\u2019incorporaci\u00f3 a la FAES. En tot cas, recomano l\u2019estudi a fons dels treballs que el Cercle Catal\u00e0 de Negocis ha fet sobre el tema i que permeten veure la magnitud de l\u2019espoliaci\u00f3 espanyola de Catalunya. En Carbonell, a difer\u00e8ncia de la FAES i de l\u2019espanyolisme de dretes o d\u2019esquerres, no ho diu amb mala fe, n\u2019estic conven\u00e7ut, per\u00f2 acaba fent-los el joc amb aquesta distorsi\u00f3 de la realitat. Els 22.000 milions d\u2019euros que Espanya espolia anualment a Catalunya, i que constitueixen el nostre d\u00e8ficit fiscal, s\u00f3n obligatoris. \u00c9s a dir, s\u00f3n una imposici\u00f3, un lladronici, un pillatge. El consum dels productes que fabriquem amb el nostre esfor\u00e7, en canvi, \u00e9s voluntari. Catalunya no imposa a Espanya l\u2019adquisici\u00f3 dels seus productes, \u00e9s aquesta \u00faltima qui els compra per la seva qualitat. Conseg\u00fcentment, \u00e9s inadmissible comparar espoliaci\u00f3 amb lliure mercat. No costa d\u2019entendre: el pagament de 12.000 euros que fa anualment cada fam\u00edlia catalana a Espanya \u00e9s una imposici\u00f3; per contra, la tria d\u2019una marca catalana en un supermercat espanyol \u00e9s una elecci\u00f3. Queda clar, doncs, que un catal\u00e0 que es vanti de ser d\u2019esquerres nom\u00e9s pot ser solidari amb Som\u00e0lia, Kenya o Eti\u00f2pia, on la gent mor literalment de fam, mai amb el govern de Madrid. A m\u00e9s, no \u00e9s cert que l\u2019economia catalana pat\u00eds cap mena de trasbals pel fam\u00f3s boicot al cava. Aix\u00f2 \u00e9s una cam\u00e0ndula. Aquell boicot va fer pessigolles a Catalunya, perqu\u00e8 la major part dels nostre cava no es ven pas a Espanya sin\u00f3 a tot el planeta. Diguem, tanmateix, que, de boicots, si s\u2019escau, Catalunya tamb\u00e9 en sap fer. Zanussi o Leche Pascual, per exemple, en podrien escriure un llibre.<\/p>\n
Aquestes manifestacions d\u2019Eudald Carbonell tamb\u00e9 criden l\u2019atenci\u00f3:<\/p>\n
\u201cCrec que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3, per\u00f2 no s\u00f3c nacionalista ni ho ser\u00e9 mai. La meva ideologia d\u2019esquerres ho impedeix. El nacionalisme \u00e9s una cosa burgesa, de pensament estret i normalment impulsat per la dreta\u201d<\/p>\n
\u201cEls plantejaments de l\u2019anticatalanisme i de l\u2019antiespanyolisme s\u00f3n iguals\u201d<\/p>\n
Realment curi\u00f3s que alg\u00fa gosi afirmar que la ideologia d\u2019esquerres \u00e9s incompatible amb el nacionalisme, quan, com sabem, la hist\u00f2ria de la humanitat compta per milions les v\u00edctimes mortals del nacionalisme d\u2019esquerres. Hi ha algun espanyol d\u2019esquerres que no vulgui que Espanya continu\u00ef essent Espanya? Sincerament, em nego a creure que una persona ponderada com l\u2019Eudald Carbonell faci seu el manual sectari i espanyolista de l\u2019esquerra \u2018pija\u2019 catalana. No \u00e9s possible. M\u00e9s que res, perqu\u00e8 el gros parlamentari d\u2019aquesta esquerra \u00e9s de subordinaci\u00f3 espanyola i vota tradicionalment a Madrid al costat del PP en contra dels interessos nacionals de Catalunya. Pel que fa a la comparan\u00e7a entre anticatalanisme i antiespanyolisme, nom\u00e9s mostrar el meu astorament perqu\u00e8 alg\u00fa amb un bagatge cultural notable consideri que el rebuig del maltractat al maltractador, en lloc de ser un acte de dignitat, \u00e9s un acte de malignitat. Realment incre\u00efble. Tamb\u00e9 em sorpr\u00e8n, francament, que Eudald Carbonell es declari \u201cfederalista\u201d i \u201cno nacionalista\u201d sense adonar-se del contrasentit que aix\u00f2 suposa, ja que un catal\u00e0 que est\u00e0 en contra de la independ\u00e8ncia de Catalunya, perqu\u00e8 la vol dintre d\u2019una hipot\u00e8tica federaci\u00f3 espanyola, \u00e9s alg\u00fa que est\u00e0 substituint una naci\u00f3 per una altra. \u00c9s alg\u00fa que nega a Catalunya l\u2019estatus que concedeix a Espanya \u2013ser interdependent des de la condici\u00f3 de membre de les Nacions Unides\u2013, i que nom\u00e9s concep la naci\u00f3 catalana com una part d\u2019una altra naci\u00f3. La naci\u00f3 dels federalistes catalans, per tant, es diu Espanya. Qu\u00e8 hi ha m\u00e9s nacionalista que aix\u00f2?<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n