<\/p>\n
Les agressions a Catalunya, ja sigui en forma d\u2019interlocut\u00f2ria contra la llengua o d\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de les decisions del seu Parlament, no s\u00f3n, com algunes persones pensen, un fet merament circumstancial, s\u00f3n una tradici\u00f3 espanyola. Si en lloc de viure vuitanta o noranta anys en visqu\u00e9ssim quatre-cents o cinc-cents ho tindr\u00edem m\u00e9s clar. Per\u00f2 com que ens han amagat la hist\u00f2ria, no som gaire afeccionats a la lectura i vivim poc, tendim a pensar que all\u00f2 que ens passa no havia passat mai i que tard o d\u2019hora s\u2019aturar\u00e0. I el mateix pensen els qui v\u00e9nen darrere nostre, de manera que la hist\u00f2ria es repeteix dia rere dia i any rere any i la tradici\u00f3 espanyola va sumant aniversaris. Aniversaris que es compten per segles, ja que la voluntat de destrucci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana forma part de l\u2019ADN espanyol.<\/p>\n
Ja al segle XV, en els temps de Torquemada, el confessor d\u2019Isabel la Cat\u00f2lica, la Inquisici\u00f3 espanyola a casa nostra era m\u00e9s un instrument per al trasp\u00e0s de riquesa de Catalunya a Castella que no pas per a la persecuci\u00f3 d\u2019heretges. La q\u00fcesti\u00f3 religiosa, de fet, era el pretext per espoliar les fam\u00edlies benestants de Barcelona. I una bona prova \u00e9s que n\u2019hi havia moltes de cristianes. Des d\u2019aleshores, amb l\u2019\u00fanica excepci\u00f3 de Carles III, que tenia una altra cultura perqu\u00e8 s\u2019havia format a N\u00e0pols, Espanya no ha tingut cap m\u00e9s obsessi\u00f3 que la destrucci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana i la seva assimilaci\u00f3 a la mentalitat totalit\u00e0ria de Castella. Per aix\u00f2, la derrota de l\u2019Onze de Setembre de 1714 va ser tan terrible per a Catalunya. Perqu\u00e8 aquell dia no vam perdre tan sols una guerra. Encara bo, si nom\u00e9s hagu\u00e9s estat aix\u00f2. Aquell dia, malauradament, va suposar per a nosaltres una involuci\u00f3 de cinc segles! I \u00e9s que amb la imposici\u00f3 de les lleis, de la just\u00edcia, de l\u2019administraci\u00f3, de la mentalitat i de la praxi governamental espanyoles \u2013a m\u00e9s de la llengua, naturalment\u2013, Catalunya, al segle XVIII, es va veure obligada a retornar a una manera de fer que havia abandonat al segle XIII. Va ser aix\u00ed com el sentit democr\u00e0tic i dialogant dels catalans es va veure sotm\u00e8s a la mentalitat absolutista dels espanyols.<\/p>\n
Cal dir, en honor a la veritat, que al segle XIX, quan el gros de les col\u00f2nies espanyoles d\u2019ultramar es va comen\u00e7ar a independitzar \u2013gr\u00e0cies, en part, a l\u2019impuls de molts catalans\u2013, a Espanya hi va haver un gran ball de bastons entre els qui volien la continu\u00eftat de l\u2019absolutisme i els qui volien un Estat a imatge i semblan\u00e7a de Fran\u00e7a. Una cosa, aquesta, que per a nosaltres significava passar del foc a les brases, ja que el model franc\u00e8s era el del jacobinisme i el de la uniformitat m\u00e9s absoluta. \u00c9s a dir que, ja llavors, amb les formes de l\u2019\u00e8poca, hi havia una versi\u00f3 ben definida del que s\u00f3n avui el Partit Popular i el Partit Socialista. El primer, de sang calenta, encarna l\u2019absolutisme m\u00e9s ferotge i agressiu; el segon, jacob\u00ed fins al moll de l\u2019os i m\u00e9s sibil\u00b7l\u00ed i pernici\u00f3s, es proclama progressista i dissenya una Espanya radial en ple segle XXI dins la qual Catalunya queda redu\u00efda a quatre prov\u00edncies espanyoles amb capital a Madrid. La capital de l\u2019espoliaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00ed \u00e9s Espanya. Aquesta \u00e9s la seva naturalesa i no canviar\u00e0 mai. Mai a la vida, perqu\u00e8, per fer-ho, hauria de deixar de ser qui \u00e9s i no en t\u00e9 ganes. I \u00e9s molt comprensible que no en tingui, perqu\u00e8 tampoc nosaltres no volem deixar de ser qui som. Ning\u00fa, en definitiva, no vol deixar de ser qui \u00e9s, la qual cosa ens diu que \u00e9s absurd que gastem un sol bri d\u2019energia intentant un canvi d\u2019actitud d\u2019Espanya vers Catalunya, perqu\u00e8 \u00e9s impossible. Impossible. L\u2019actitud d\u2019Espanya vers Catalunya al segle XXI continua essent la mateixa que la dels segles XV, XVI, XVII, XVIII, XIX i XX. Exactament la mateixa. I m\u00e9s enll\u00e0 de la contemporitzaci\u00f3 de les formes, no s\u2019ha mogut ni un mil\u2022l\u00edmetre. I aix\u00ed ser\u00e0 sempre, tant si mana el PP com si ho fan el PSOE o IU. Porten l\u2019absolutisme a la sang, com l\u2019aigua porta hidrogen i oxigen, i tot intent de di\u00e0leg \u00e9s impossible perqu\u00e8 \u00e9s impossible enraonar amb qui nom\u00e9s parla. El verb enraonar no existeix en la llengua espanyola. El verb parlar s\u00ed, per\u00f2 el verb enraonar no. I qui parla, per\u00f2 no enraona, no escolta, i qui no escolta \u00e9s un prepotent que nom\u00e9s vol imposar la seva voluntat. \u00c9s un sodomitzador vocacional que ha decidit que els altres han vingut a aquest m\u00f3n a ajupir-se davant d\u2019ell. Nom\u00e9s hi ha una cosa que el neutralitza, i \u00e9s l\u2019autoestima de la v\u00edctima. Est\u00e0 tan acostumat a imposar la seva voluntat, que quan alg\u00fa li diu \u201cdem\u00e0 m\u2019afaitar\u00e0s\u201d es desconcerta, s\u2019embarbussa i no s\u2019ho creu. Abandonar-lo, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia, tamb\u00e9 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de principis, de dignitat i d\u2019higiene mental.<\/p>\n