El proc\u00e9s evolutiu que ha seguit Catalunya l’\u00faltima d\u00e8cada, quant a presa de consci\u00e8ncia dels seus drets, ha situat el debat de la independ\u00e8ncia a peu de carrer i cada cop s\u00f3n m\u00e9s les veus que defensen la necessitat vital que t\u00e9 el nostre pa\u00eds de convertir-se en un nou Estat de la Uni\u00f3 Europea si no vol desapar\u00e8ixer sota el pes de la globalitzaci\u00f3. La globalitzaci\u00f3 t\u00e9 molts avantatges, no hi ha dubte, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 molts inconvenients. I entre aquests \u00faltims hi ha la implacable veritat que ens diu que si no tens un Estat no ets ning\u00fa. Per aix\u00f2 s\u00f3n d’agrair els arguments que aporten persones com el soci\u00f2leg Salvador Card\u00fas o el polit\u00f2leg Ferran Requejo parlant de la situaci\u00f3 d’asf\u00edxia econ\u00f2mica, cultural i ling\u00fc\u00edstica en qu\u00e8 ens trobem i de la independ\u00e8ncia com a \u00fanica soluci\u00f3 possible per capgirar-la. <\/p>\n
Salvador Card\u00fas parla de la por, la por que l’espanyolisme catal\u00e0, orfe d’arguments per imposar la subordinaci\u00f3 de Catalunya a Espanya, intenta escampar vaticinant \u00abuna fractura social\u00bb. Talment \u00abcom si els qui tenen origen for\u00e0, per\u00f2 que han vingut aqu\u00ed a progressar\u00bb, diu Card\u00fas, \u00abno es poguessin sentir interessats per una proposta que fa que el pa\u00eds ofereixi m\u00e9s bones condicions de benestar i de progr\u00e9s. S\u00f3n pors absurdes. Per\u00f2 aix\u00f2 ha canviat, perqu\u00e8 ara es parla sense complexos sobre la conveni\u00e8ncia de la independ\u00e8ncia. La independ\u00e8ncia ser\u00e0 dif\u00edcil, per\u00f2 el federalisme \u00e9s impossible\u00bb.<\/p>\n
Aquestes paraules de Card\u00fas enllacen molt b\u00e9 amb les de Ferran Requejo, ja que Requejo era, fins no fa gaire, un conven\u00e7ut federalista i feia llibres que defensaven aquesta opci\u00f3. Ara, en canvi, s’ha adonat que el federalisme, com diu Card\u00fas, \u00e9s impossible, perqu\u00e8 a Espanya no hi ha ning\u00fa que el vulgui. I \u00e9s que cada cop s\u00f3n m\u00e9s els catalans que s’adonen que conceptes com ara autonomisme o federalisme s\u00f3n trens en via morta sense cap mena de futur. L’\u00fanica opci\u00f3 possible \u00e9s la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 \u00e9s l’\u00fanica que dep\u00e8n de nosaltres mateixos. Caldr\u00e0, tanmateix, com va dir Requejo, tenir una bona pol\u00edtica exterior que ens aporti aliats europeus i d’arreu del m\u00f3n que legitimin la nostra condici\u00f3 d’Estat. Celebrem, per tant, que antics militants federalistes com ell se sumin a les tesis que els independentistes ja hav\u00edem diagnosticat, ara fa una d\u00e8cada, amb les mateixes paraules: la generaci\u00f3 actual ser\u00e0 testimoni de la independ\u00e8ncia de Catalunya.<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n