\u00a0<\/p>\n
\u00c9s tota una declaraci\u00f3 de principis nacionals espanyols, certament. Per\u00f2 sobta una mica que aquest personatge no hagi tingut escr\u00fapols de servir-se d\u2019un nen de tretze anys emocionat i obligat a parlar per primer cop davant d\u2019un auditori ple de gom a gom. Tot queda aclarit, tanmateix, quan, en la mateixa entrevista, i responent a la pregunta \u201cQu\u00e8 n\u2019espera, del nou mil\u2022lenni?\u201d, Garc\u00eda Cort\u00e1zar respon: \u201cEsperem que el segle XXI posi, en la mesura que pugui, un cert ordre en els desordres causats per les disset autonomies\u201d.<\/p>\n En aquestes declaracions destaquen, si m\u00e9s no, tres elements que constitueixen l\u2019eix al voltant del qual gira la ideologia de Garc\u00eda Cort\u00e1zar. Un, la llengua espanyola com a instrument de reafirmaci\u00f3 de l\u2019imperi; dos, el sistema auton\u00f2mic com a amena\u00e7a desintegradora de l\u2019Estat naci\u00f3; i tres, la necessitat urgent de frenar el desacomplexament nacional de Catalunya. Tres elements que, com una mena de Sant\u00edssima Trinitat, s\u00f3n una mateixa cosa i es sintetitzen en un principi sagrat: \u201cEspanya, naci\u00f3 \u00fanica, indivisible i indissoluble\u201d. No cal dir que davant d\u2019una demostraci\u00f3 de fervor religi\u00f3s com aquesta, \u00e9s for\u00e7a in\u00fatil oposar-hi raonaments. Amb tot, \u00e9s important no renunciar a fer-hi algunes consideracions.<\/p>\n Diu Garc\u00eda Cort\u00e1zar que el nen va ser \u201cpoc respectu\u00f3s amb un premi nacional\u201d. Caldria preguntar-li per qu\u00e8. Potser perqu\u00e8 la metr\u00f2poli considera una falta de respecte que un fill de les col\u00f2nies, en ser nomenat bon miny\u00f3, no parli com un fill de La Mancha? Cal tenir en compte que el Goya no \u00e9s un premi nacional, per a un catal\u00e0. \u00c9s un premi espanyol, com el C\u00e9sar \u00e9s un premi franc\u00e8s. Els premis nacionals de cinematografia dels catalans es diuen Gaud\u00ed i es lliuren anualment a Barcelona. I si l\u2019Estat espanyol fos un Estat veritablement democr\u00e0tic, catalans, bascos i gallecs haurien de poder expressar-se en la seva llengua, no pas en espanyol, en ser guardonats per uns premis estatals. A Catalunya, per altra banda, com es pot comprovar cada any en els Gaud\u00ed, tothom pot expressar-se en la llengua que vulgui sense que ning\u00fa ho qualifiqui d\u2019agressi\u00f3. En tot cas, si hi havia una cosa que feia sentir vergonya aliena, eren els intents d\u2019Andreu Buenafuente de ser m\u00e9s espanyol que els espanyols dient dao, hablao, pensao, comentao<\/em>… A m\u00e9s, el seu exercici d\u2019autoodi va trobar una magn\u00edfica manera de manifestar-se gr\u00e0cies a la beneita irrupci\u00f3 de Jimmy Jump cobrint el Goya amb una barretina. R\u00e0pidament, Buenafuente, \u201ccomo catal\u00e1n<\/em>\u201d, va demanar perd\u00f3 i va arribar a la viol\u00e8ncia verbal afegint que si l\u2019hagu\u00e9s enxampat l\u2019hauria atonyinat sense estar-se de res. \u00c9s la reacci\u00f3 de manual de l\u2019esclau enamorat de l\u2019amo, que quan veu un dels seus fent una ximpleria, per petita que sigui, de seguida se sent culpable i demana perd\u00f3. Si fa no fa, com els catalans que s\u2019incomoden quan un catalanoparlant no canvia de llengua davant d\u2019un hispanoparlant. Ells tamb\u00e9 ho consideren una ximpleria. Evidentment, l\u2019acci\u00f3 de Jimmy Jump \u00e9s una bretolada est\u00fapida. Per\u00f2 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que no fa mal a ning\u00fa i que, per tant, la voluntat d\u2019estomacar-lo nom\u00e9s es fonamenta en l\u2019autoodi: \u201cSobretot que l\u2019amo no es rebaixi a apallissar un inferior. Ja ho faig jo mateix\u201d.<\/p>\n Pel que fa a les declaracions de Garc\u00eda Cort\u00e1zar, sentint les emocionades paraules de Francesc Colomer com una \u201cagressi\u00f3 a l\u2019idioma com\u00fa\u201d, nom\u00e9s dir que expressen di\u00e0fanament la incapacitat mental d\u2019aquest personatge per entendre que la llengua comuna dels catalanoparlants \u00e9s el catal\u00e0 en la mateixa mesura que la dels hispanoparlants \u00e9s l\u2019espanyol. I si per a aquests \u00faltims \u00e9s cost\u00f3s parlar en catal\u00e0 tamb\u00e9 ho \u00e9s per a nosaltres parlar en espanyol per la senzilla ra\u00f3 que no som millors que ells. Tot plegat, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de respecte. Un respecte que ens els Goya podria comen\u00e7ar per la pron\u00fancia correcta dels noms catalans. N\u2019hi hauria prou que els diversos actors i actrius que lliuren l\u2019estatueta posessin en la pron\u00fancia del catal\u00e0 el mateix zel que posen en la pron\u00fancia de l\u2019angl\u00e8s. <\/p>\n \u00a0<\/p>\n
Molt il\u2022lustratives, les paraules de l\u2019historiador basc \u2013basc de naixement i espanyol d\u2019addicci\u00f3\u2013 Fernando Garc\u00eda Cort\u00e1zar sobre el nivell d\u2019espanyol de Francesc Colomer, el nen osonenc que interpreta el personatge de l\u2019Andreu a la pel\u2022l\u00edcula \u201cPa negre\u201d, d\u2019Agust\u00ed Villaronga. Quan l\u2019entrevistador del diari Heraldo de Arag\u00f3n<\/em> li pregunta si recomanaria \u201cPa negre\u201d, ell respon: \u201cNo l\u2019he vista. Per\u00f2 amb relaci\u00f3 als Goya s\u00ed que em sembla dram\u00e0tic \u2013i si no fos aix\u00ed, poc respectu\u00f3s amb un premi nacional\u2013 que el nen que va recollir el guard\u00f3 no pogu\u00e9s expressar-se amb correcci\u00f3 en espanyol. Ens endinsa en aquest gran problema que \u00e9s l\u2019agressi\u00f3 a l\u2019idioma com\u00fa i que va en perjudici dels mateixos habitants catalans\u201d.<\/p>\n