A la ciutat de Barcelona prop del 15% de la poblaci\u00f3 empadronada \u00e9s estrangera, alhora que en el conjunt de les escoles catalanes aquest col\u00b7lectiu representa, en l’actual curs acad\u00e8mic, el 9,6% de l’alumnat. S\u00f3n nom\u00e9s dues d’entre les moltes dades que constaten el que ja percebem en la nostra vida quotidiana: un increment molt important de persones amb costums i tradicions diferents i amb dificultats – l\u00f2giques en bona part- per entendre i, a vegades per acceptar, els mecanismes vitals de conviv\u00e8ncia caracter\u00edstics de la nostra societat, bastits amb esfor\u00e7 per aportacions diverses en el decurs de la hist\u00f2ria, i que conformen un patrimoni cultural i social que la majoria volem preservar. En paral\u00b7lel, augmenta progressivament el nombre dels qui veuen amb preocupaci\u00f3 o fins i tot amb certa hostilitat la immigraci\u00f3. Aix\u00ed, els estudis de la soci\u00f2loga Mar\u00eda \u00c1ngeles Cea certifiquen que el nombre de ciutadans del conjunt de l’Estat que s\u00f3n \u00abrefractaris\u00bb amb el col\u00b7lectiu d’estrangers s’ha incrementat del 8% al 32% en un per\u00edode de 8 anys (1996-2004). D’altra banda, Catalunya, segons el resultat d’un estudi encarregat per la Generalitat l’any 2002, \u00e9s, juntament amb Can\u00e0ries, l’\u00fanica comunitat aut\u00f2noma on \u00e9s superior el nombre de persones que valoren el fenomen de la immigraci\u00f3 negativament (37%), enfront dels qui el consideren positivament (35%). <\/p>\n
Tanmateix, en les nostres escoles, amb m\u00e9s bona intenci\u00f3 que resultats efectius, s’han instrumentat diverses mesures amb l’objectiu de facilitar la integraci\u00f3 dels nouvinguts: aules d’acollida, organitzaci\u00f3 de taules rodones amb mestres, pares i alumnes, increment del nombre de docents especialitzats, etc., actuacions, sens dubte, necess\u00e0ries per\u00f2 que no aborden el tema frontalment. <\/p>\n
La major part d’alumnes estrangers s’escolaritzen en els mateixos barris on viuen, amb l’efecte que es reprodueix en aquestes escoles la concentraci\u00f3 d’estrangers que existeix en determinades zones de Catalunya. I aquesta realitat comporta, entre d’altres, tres efectes molt negatius en l’\u00e0mbit docent. En primer lloc, disminueix globalment el nivell de la qualitat acad\u00e8mica perqu\u00e8 els mestres dif\u00edcilment poden afrontar amb prou garanties el repte de formar i educar alumnes amb cultures diverses, preparaci\u00f3 b\u00e0sica diferent i deficitari o nul domini de les dues lleng\u00fces oficials, en especial del catal\u00e0, amb la dificultat afegida que representa, a m\u00e9s a m\u00e9s, la cont\u00ednua incorporaci\u00f3 de nous alumnes durant el curs. Aquesta reducci\u00f3 de la qualitat \u00e9s clarament percebuda pels pares aut\u00f2ctons que, per evitar-la, traslladen els seus fills a altres escoles, incrementant aix\u00ed constantment el percentatge d’estrangers en les mateixes aules. Finalment, aconseguir la integraci\u00f3 social en classes amb un 40%, un 50% o, fins i tot, amb un 70% d’immigrants \u00e9s del tot impossible. <\/p>\n
Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, cal encarar aquest problema de forma decidida i adoptar, de com\u00fa acord entre totes les parts implicades, l’\u00fanica decisi\u00f3 que pot facilitar el coneixement i l’enriquiment mutu que pels alumnes pot comportar la diversitat cultural, garantint alhora uns resultats acad\u00e8mics satisfactoris: distribuir els alumnes nouvinguts en la totalitat d’escoles p\u00fabliques i concertades en un percentatge m\u00e9s o menys similar arreu, que faci possible el proc\u00e9s d’integraci\u00f3 democr\u00e0tica. Aclareixo que aquesta reflexi\u00f3 no la plantejo com un \u00abmal menor\u00bb sin\u00f3, ben al contrari, amb l’objectiu d’aconseguir un guany formatiu per als alumnes i, per tant, per al conjunt de la societat. <\/p>\n
Crec que no hi ha cap altra opci\u00f3 real. No se m’amaguen, naturalment, els inconvenients inherents a aquesta proposta: despla\u00e7ament de l’alumne fora del seu entorn, temps i cost del trasllat…, per\u00f2 tinc la convicci\u00f3 que nom\u00e9s aquesta soluci\u00f3 pot garantir una societat no fracturada per ra\u00f3 de l’origen geogr\u00e0fic i per la qualitat de la formaci\u00f3 rebuda, aix\u00ed com una substantiva millora del nostre sistema educatiu.<\/p>\n