Un article ben ferm de l’escriptor, cr\u00edtic i editor Isidor C\u00f2nsul, Per qu\u00e8 ens fa por la literatura?, publicat en aquestes mateixes p\u00e0gines (AVUI, 20 de mar\u00e7 del 2005) ha suscitat un saludable goteig d’opinions sobre com s’ha de plantejar la participaci\u00f3 de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt l’any 2007. I, per la manera que es va repetint d’opini\u00f3 en opini\u00f3, el punt central del debat gira a l’entorn del fons conceptual darrere la pregunta: \u00abQui ha d’anar a Frankfurt?\u00bb. Per\u00f2 no qui hi ha d’anar en el sentit de la n\u00f2mina d’autors sin\u00f3 qui hi ha d’anar en el sentit de com s’hi ha d’anar. <\/p>\n
Crec que no m’equivoco si dic que hi ha tres postures n\u00edtidament perfilades: (1) el maximalisme legalista o territorial, (2) el pactisme raonat o d\u00e8bil i (3) la por. Els maximalistes legalistes diuen que hi van nom\u00e9s els ciutadans de Catalunya que escriuen en catal\u00e0 i punt, mentre els territorials tenen ganes d’incloure alguns escriptors d’arreu del domini ling\u00fc\u00edstic. Els pactistes raonats creuen que s’ha de respectar la realitat biling\u00fce de la societat catalana i confegir una delegaci\u00f3 mixta d’escriptors \u00abcatalans\u00bb que escriuen en catal\u00e0 i en castell\u00e0, per\u00f2 sense permetre el predomini de la literatura en castell\u00e0. I els pactistes d\u00e8bils s\u00f3n aquells que s’amaguen dins la nebulosa d’ambig\u00fcitat del terme cultura de cultura catalana, i permeten que, darrere una fa\u00e7ana num\u00e8rica de descriminaci\u00f3 positiva, els escriptors catalans en llengua castellana s’emportin el gat a l’aigua. I finalment tenim els porucs de sempre que insisteixen que s’ha de callar, perqu\u00e8 es projecta una mala imatge dels catalans sempre discutint per qualsevol tema. <\/p>\n
Totes les postures s\u00f3n respectables a priori, per\u00f2 aquest no \u00e9s el tema. Crec que aquest debat \u00e9s oport\u00fa i necessari. Oport\u00fa perqu\u00e8 s’han de plantejar les q\u00fcestions de fons primer i s’han de plantejar amb prou temps per trobar les solucions adequades. Necessari, perqu\u00e8 crec que les institucions culturals del govern haurien d’aprofitar d’una vegada l’avinentesa d’aquest debat tranquil per escoltar els aut\u00e8ntics protagonistes de Frankfurt, els editors i els escriptors, i mirar de confegir entre tots un programa s\u00f2lid, impressionant, \u00e0gil, efica\u00e7 i comercialment profit\u00f3s (perqu\u00e8 no cal perdre de vista que el primer objectiu d’una fira \u00e9s vendre!). Ara b\u00e9, aix\u00f2 implica escoltar, i no fer veure que escoltes. I tamb\u00e9 implica dialogar i col\u00b7laborar, i no donar per a la menjadora amb m\u00e9s o menys diplom\u00e0cia. De moment s’ha caldejat l’ambient i s’haur\u00e0 d’anar parlant m\u00e9s extensament, sobretot a partir del moment en qu\u00e8 el senyor Xavier Folch presenti la proposta de l’Institut Ramon Llull. <\/p>\n
Sigui com sigui, en el decurs del que portem de debat s’han dit una quantitat important d’insensateses. Per exemple, Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira s’ha atrevit a negar que W.B. Yeats formi part de la literatura irlandesa perqu\u00e8 escriu en angl\u00e8s. Justament Yeats, senador de l’Estat Lliure d’Irlanda als anys vint i figura absolutament clau en la recuperaci\u00f3 de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria del seu pa\u00eds. O Vicen\u00e7 Villatoro, que es pregunta si s’ha de portar Robert Graves i les seves obres a Frankfurt. Pregunta a la qual contesto de manera categ\u00f2rica: s\u00ed, i els seus fills tamb\u00e9. <\/p>\n
En la pregunta de Vicen\u00e7 Villatoro veig l’encarnaci\u00f3 d’una actitud que, com a escriptor estranger resident a Catalunya, detecto que es va estenent cada vegada m\u00e9s a la cultura catalana, una actitud de progressiu a\u00efllament i desagra\u00efment. \u00c9s a dir, contra m\u00e9s recursos i m\u00e9s possibilitats t\u00e9 la literatura catalana (i se’ls mereix!), m\u00e9s tancada en ella mateixa es torna. Analitzem-ho. La literatura catalana \u00e9s una literatura extraordin\u00e0riament rica, per\u00f2, afrontem-ho d’una vegada, \u00e9s una literatura amb grav\u00edssims problemes per fer-se con\u00e8ixer a fora de l’Estat espanyol, de manera que, per ser realistes, no cal desaprofitar cap oportunitat per petita o gran que sigui. I Robert Graves i la seva fam\u00edlia formen una gran oportunitat de ress\u00f2 internacional. <\/p>\n
D’una manera paral\u00b7lela, Robert Graves forma part de la literatura de les Illes i rebutjar aquest enriquiment \u00e9s d’insensats. L’esperit de l’obra l\u00edrica madura de Graves \u00e9s parcialment mallorqu\u00ed. La seva obra l\u00edrica madura va ser pensada i creada a partir de la realitat mallorquina i ho va dir als quatre vents. A m\u00e9s, no creixen oliveres i tarongers a Anglaterra, ni tenen les famoses parets seques. Si volen veure la mallorquinitat de la poesia de Graves agafin les versions catalanes d’\u00c0ngel Terron i ho veuran de seguida. Graves sempre treballava amb el diccionari Alcover\/Moll a la vora i, si no es va integrar m\u00e9s a la cultura catalana, \u00e9s per q\u00fcestions de gelosia del poeta Josep Maria Llompart i afirmacions atrabili\u00e0ries de Blai Bonet. <\/p>\n
A m\u00e9s, tres dels quatre fills del segon matrimoni de Graves han escrit llibres memorial\u00edstics on Mallorca representa l’aire que respiren. El primer va ser William Graves amb Wild Olives (1995), seguit de Luc\u00eda Graves amb A Woman unknown (1999) i, ara mateix, Tom\u00e0s Graves amb Turning Up at Dawn (2005), que, dit sigui de passada, ha estat editat pel segell Fourth Estate, que est\u00e0 de rabiosa moda a Anglaterra. I, \u00bfsaben que de les tres obres nom\u00e9s una, la de Luc\u00eda, t\u00e9 una edici\u00f3 catalana, Una dona desconeguda (Proa, 2000), adientment tradu\u00efda per Marta Pessarrodona? \u00bfCreuen que aquestes obres s’han d’ignorar d’aquesta manera? \u00bf\u00c9s bo per a Catalunya i per a la literatura catalana? <\/p>\n
Un altre cas tamb\u00e9 delirant! Darrerament tots els diaris dels Estats Units han parlat de la mort del gran poeta, narrador i assagista Robert Creeley, l’hereu directe de William Carlos Williams, ni m\u00e9s ni menys. Doncs, \u00bfsabien que una de les \u00faltimes coses que va escriure Creeley, i molt de gust, va ser un pr\u00f2leg per a l’edici\u00f3 catalana de la seva magn\u00edfica Autobiography (1990)? La versi\u00f3 catalana d’Autobiografia \u00e9s de Dolors Udina, una veterana en les traduccions de Creeley, i ha estat editada per Caf\u00e8 Central\/Emboscall i circula des del mes de gener. \u00bfVost\u00e8s n’han sentit a parlar? <\/p>\n
Tampoc deuen haver sentit a parlar de L’illa (1998) i Escrit a Mallorca: poemes i relats (2002), que recullen tot el que va escriure a Mallorca. I, \u00bfsaben que Creeley t\u00e9 un llibre de poemes, Later (M\u00e9s tard, 1979), que \u00e9s escrit a Sant Feliu de Gu\u00edxols i est\u00e0 esperant que alg\u00fa li faci els honors? <\/p>\n
I el mateix es pot dir de les m\u00e9s de vint (!) obres que va escriure Gertrude Stein durant la seva estada a Mallorca l’any 1917. I el poemari, Lumi\u00e8re d’homme, de Jacques Prevert, escrit \u00edntegrament al pa\u00eds. I els poemes i les proses de Philip Levine escrits a Castelldefels quan hi va viure als anys 60. Tant que parlen alguns de Harold Bloom i resulta que, segons ell, Levine \u00e9s el poeta eleg\u00edac m\u00e9s important de la tradici\u00f3 nord-americana des de Whitman! \u00bfI les proses del genial Pinkhas Sad\u00e9 sobre el seu viatge a Catalunya? Sad\u00e9 va fer un sensacional llibre de viatges que versa sobre quatre ciutats, una de les quals \u00e9s Barcelona. \u00bfI la brillant novel\u00b7la de l’escoc\u00e8s Christopher Whyte, The Gay Decameron, situada en part a Barcelona, que he presentat personalment a quatre editors sense \u00e8xit? Molt progres per fer lleis per\u00f2 la discriminaci\u00f3 en el terreny de la literatura continua a tota m\u00e0quina! I el tracte que dispensen a Costanzo di Girolamo, figura clau per posar Ausi\u00e0s March al mapa literari mundial! I aix\u00f2 que nom\u00e9s grato la superf\u00edcie del tema. <\/p>\n
Ho torno a dir: la literatura catalana \u00e9s extraordin\u00e0ria, per\u00f2 no pot prescindir de cap tipus de suport log\u00edstic de cara a la projecci\u00f3 exterior. I escriptors com Graves, Creeley, Stein, Sad\u00e9, Prevert, Whyte, i Di Girolamo prestigien i legitimen la literatura catalana, tot i que la literatura catalana per se no necessita cap ajut exterior. La literatura anglosaxona encara es vangloria d’haver captat Conrad i Nabokov! Per exc\u00e9s d’orgull o provincianisme, \u00bfCatalunya es deixar\u00e0 perdre aquest recolzament? \u00c9s un error. <\/p>\n