El proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 d’un nou Estatut d’Autonomia per a Catalunya, en qu\u00e8 est\u00e0 immersa la pon\u00e8ncia del nostre Parlament, ha de culminar en un pas institucional endavant, que caldr\u00e0 que sigui molt evident en relaci\u00f3 al nivell d’autonomia pol\u00edtica que tenim ara. I haur\u00e0 de ser aix\u00ed, perqu\u00e8 ha transcorregut m\u00e9s d’un quart de segle d’en\u00e7\u00e0 que l’Estatut actual va ser aprovat i, doncs, com tota obra humana, tamb\u00e9 aquesta ha d’estar subjecta a les actualitzacions necess\u00e0ries que exigeix el pas del temps. Per\u00f2, a m\u00e9s, la millora ha de ser significativa perqu\u00e8, des del principi, l’Estatut va n\u00e9ixer coix, a causa de les limitacions pr\u00f2pies de la tutela del primer postfranquisme. Ja estem en una altra \u00e8poca, se suposa que el franquisme queda lluny, Espanya \u00e9s membre de la Uni\u00f3 Europea i a l’Estat manen els federals… Tot hauria de ser diferent i, en aquest cas, tamb\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil. <\/p>\n
Un dels perills que t\u00e9 l’aprovaci\u00f3 d’un nou Estatut \u00e9s que aquesta circumst\u00e0ncia sigui vista i viscuda per la poblaci\u00f3 com quelcom ali\u00e8 a ella mateixa, talment com si la modificaci\u00f3 de l’estatus institucional del pa\u00eds no afect\u00e9s gens ni mica la quotidianitat de la gent ni, encara menys, el seu benestar. Com si no tingu\u00e9s cap import\u00e0ncia que la Generalitat pogu\u00e9s prendre decisions que tinguessin conseq\u00fc\u00e8ncies immediates sobre la salut, l’educaci\u00f3, el transport o la jubilaci\u00f3. M\u00e9s encara si aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies fossin clarament positives i beneficiessin els destinataris de les pol\u00edtiques del nostre govern. Pot passar que, reclosa la reforma estatut\u00e0ria en l’\u00e0mbit estrictament \u00abdels pol\u00edtics\u00bb i percebuda com un tr\u00e0mit fred i allunyat de la ciutadania, no sigui f\u00e0cil de veure-hi una relaci\u00f3 directa amb la gent i els seus interessos, no sols simb\u00f2lics, espirituals o \u00e8pics, sin\u00f3 tamb\u00e9, i sobretot, materials. \u00abLa gent no es manifesta pels carrers, demanant un nou Estatut\u00bb, asseguren. Cert, per\u00f2 s\u00ed que reclamen una sanitat amb m\u00e9s prestacions, una educaci\u00f3 de m\u00e9s qualitat, una atenci\u00f3 m\u00e9s destacada a la gent gran o m\u00e9s facilitats perqu\u00e8 la gent jove pugui tenir casa. I tot aix\u00f2 s\u00ed que t\u00e9 a veure amb l’Estatut i el finan\u00e7ament. \u00bfO \u00e9s que, potser, hi ha manifestacions pels carrers d’Espanya reclamant la reforma del Senat o, ni que sigui per resoldre un tema de negoci familiar, tamb\u00e9 de la Constituci\u00f3? I, aix\u00f2 no obstant, els governants espanyols b\u00e9 que en plantegen un canvi… <\/p>\n
\u00c9s a partir d’aquest pret\u00e8s divorci entre quotidianitat i Estatut que, en una enquesta, posem per cas, \u00abla reforma estatut\u00e0ria\u00bb pot apar\u00e8ixer en un lloc irrellevant en les aspiracions priorit\u00e0ries dels ciutadans. I que, en canvi, hi figurin la immigraci\u00f3, l’habitatge o la inseguretat, com a fen\u00f2mens que m\u00e9s preocupen en el si de la nostra societat. No \u00e9s estrany que aix\u00f2 sigui aix\u00ed, quan no es t\u00e9 present, per exemple, que a l’esborrany que ara es prepara, la immigraci\u00f3 passa a ser una compet\u00e8ncia de la Generalitat, que ens ve traspassada pel sistema constitucional de delegaci\u00f3 i que, per tant, acostant la responsabilitat pol\u00edtica al govern catal\u00e0, tamb\u00e9 s’acostaran molt m\u00e9s les solucions a all\u00f2 que pensa i necessita la gent en aquesta mat\u00e8ria. Podrem adoptar les mesures adequades, d’acord amb la nostra realitat i les nostres conveni\u00e8ncies com a pa\u00eds, pensant en clau de futur; regulant fluxos migratoris de forma que puguem decidir a quanta gent arribada de fora podem realment acollir en condicions de dignitat i no condemnant-la a la marginalitat; preparant amb mesures efectives la incorporaci\u00f3 plena a la societat catalana amb drets, per\u00f2 tamb\u00e9 amb deures; facilitant-los uns coneixements b\u00e0sics del pa\u00eds, amb les claus de la seva conviv\u00e8ncia, com a requisit per a la seva normalitzaci\u00f3 social; evitant la formaci\u00f3 de guetos, etc. <\/p>\n
El mateix podr\u00edem dir de la resta de temes \u00abque preocupen la gent\u00bb, sigui l’habitatge, la inseguretat o la normalitzaci\u00f3 del catal\u00e0. Per\u00f2, evidentment, si no es t\u00e9 consci\u00e8ncia que el nou Estatut es fa perqu\u00e8 els ciutadans i ciutadanes de Catalunya visquin millor -cosa que ja no poden garantir l’Estatut en vigor i el sistema de finan\u00e7ament actual-, pot acabar semblant que tot plegat \u00e9s tan sols cosa dels pol\u00edtics i que no interessa, ni afecta, ni concerneix la gent, sin\u00f3 exclusivament les institucions i els partits. Que tot aix\u00f2 del nou Estatut \u00e9s una supraestructura, un edifici que nom\u00e9s es construeix per dalt, per les altures de la pol\u00edtica, sense la solidesa d’uns bons fonaments fets amb la participaci\u00f3 la gent. No cal dir que hi ha sectors interessats a fer veure que aquesta \u00e9s la realitat i, per tant, a presentar l’actual proc\u00e9s d’obtenci\u00f3 de m\u00e9s poder per a Catalunya, com una simple operaci\u00f3 \u00abidentit\u00e0ria\u00bb, tot donant a l’adjectiu una dimensi\u00f3 clarament pejorativa i reduint l’\u00e0mbit d’acci\u00f3 de la Generalitat als aspectes considerats tradicionalment simb\u00f2lics, desvinculant la noci\u00f3 de sobirania de la idea de benestar. Aquesta actitud de descr\u00e8dit, no gens ing\u00e8nua per part dels que la sostenen, prov\u00e9 no tan sols de la dreta espanyolista m\u00e9s carca, sin\u00f3 tamb\u00e9 del progressisme hisp\u00e0nic m\u00e9s desacomplexat en el seu anticatalanisme. Entre els uns i els altres \u00e9s un lloc com\u00fa l’afirmaci\u00f3 aquella de \u00abm\u00e9s autogovern, per fer qu\u00e8?\u00bb, sense oblidar mai l’afegit\u00f3 aparentment sensat que afirma que \u00ababans de reclamar noves compet\u00e8ncies, el que cal \u00e9s exercir b\u00e9 les que ja es tenen\u00bb, frase que, si repos\u00e9s sobre una base diguem-ne \u00abcient\u00edfica\u00bb, hauria d’aplicar-se sense excepcions a totes les administracions, tamb\u00e9 a l’espanyola i l’europea. <\/p>\n
Un altre dels perills, no menors, \u00e9s que, al final, es vulgui decantar el debat p\u00fablic i tamb\u00e9 el de la pon\u00e8ncia parlament\u00e0ria, cap a aspectes purament nominalistes, importants per la seva significaci\u00f3 pol\u00edtica i fins i tot sentimental, per\u00f2 de car\u00e0cter absolutament declaratiu, en detriment de l’assumpci\u00f3 de compet\u00e8ncies reals que s\u00ed que tinguin a veure amb el dia a dia de la gent i amb el seu benestar material, la seva qualitat de vida i els seus projectes de futur. Estaria b\u00e9, per exemple, que l’Estatut declar\u00e9s d’una manera solemne que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3. Per\u00f2 aquesta afirmaci\u00f3 no pot entrar-hi a canvi de renunciar a disposar d’una o altra compet\u00e8ncia que doni, a la Generalitat, el poder pol\u00edtic de deb\u00f2 que s\u00ed que tenen les nacions. Volem que hi figuri que som una naci\u00f3 i volem tamb\u00e9 el m\u00e0xim de compet\u00e8ncies, perqu\u00e8 tenim la m\u00e0xima ambici\u00f3 pol\u00edtica per a aquest pa\u00eds. <\/p>\n
D’altra banda, no serem o deixarem de ser una naci\u00f3 pel fet que una llei ho digui, ni que sigui l’Estatut. Ser una naci\u00f3 no dep\u00e8n d’una llei, precisament. Ara mateix, ja som una naci\u00f3, encara que aix\u00f2 no consti enlloc, ni a l’Estatut, ni a la Constituci\u00f3, ni en cap llei. Ho som i per aix\u00f2 tenim lleis que regulen l’himne \u00abnacional\u00bb i la diada de la festa \u00abnacional\u00bb o b\u00e9 disposem d’un arxiu \u00abnacional\u00bb i un teatre \u00abnacional\u00bb… El mateix podr\u00edem dir a prop\u00f2sit del dret a l’autodeterminaci\u00f3 o d’alguna altra afirmaci\u00f3 que defensem i en qu\u00e8 creiem. Pot passar, ai las, que ens entabanin amb certes frases impactants per la seva sonoritat simb\u00f2lica, posem per cas, per\u00f2 que ens deixin sense ni cinc de calaix. I aquest s\u00ed que \u00e9s el tema essencial, perqu\u00e8 sense diners no hi ha autonomia, ni autogovern, ni pol\u00edtica. Sense diners per demostrar cada dia que som una naci\u00f3, no hi ha naci\u00f3 possible. <\/p>\n