\u00a0<\/p>\n
De vegades, per dir que no, cal una dosi suplement\u00e0ria de coratge. El dia en qu\u00e8 hem de decidir si fem p\u00fablica la nostra opini\u00f3 sobre la Constituci\u00f3 europea \u00e9s un moment d’aquests. Hi ha molts ciutadans dels Pa\u00efsos Catalans que \u00edntimament pensen que una Constituci\u00f3 que no t\u00e9 en compte Catalunya o el Pa\u00eds Valenci\u00e0 o les Illes com a poble i que no fa seva la llengua catalana en igualtat de condicions \u00e9s una Constituci\u00f3 mancada, incompleta, equivocada; perqu\u00e8 est\u00e0 pensada des dels Estats i no vol, encara, recon\u00e8ixer els pobles i les cultures vives que l’integren en un estrat de vegades no coincident amb el dels Estats. Els Estats europeus estan gelosos de la seva ess\u00e8ncia i com que tenen el poder imposen el seu patriotisme. Els incomoda l’Europa inc\u00f2moda. Molt b\u00e9: si aix\u00f2 ho veiem clar, doncs ja est\u00e0: votem que no i s’ha acabat el br\u00f2quil. S\u00ed, d’acord, per\u00f2 cal comptar amb un parell d’aspectes que fan dif\u00edcil aquesta opci\u00f3 per a molts ciutadans. Per una banda, votant que no fa l’efecte que t’arrengleres en una posici\u00f3 antieuropea. A m\u00e9s, diuen que votar que no vol dir ser tancat. Que votar que no \u00e9s anar contra el futur. Que votar que no \u00e9s troglod\u00edtic. Que votar que no \u00e9s idiota perqu\u00e8 guanyar\u00e0 el s\u00ed. <\/p>\n
S\u00f3n arguments de pes, s\u00ed. Alguns tenen tant de pes que cauen per ells mateixos. El ministre Montilla es va lluir dient la carallada aquella que els que votarem que no ens arrenglerem amb Le Pen. Es pot tenir m\u00e9s mala llet electoral? Que no ens confongui el partit socialista: votar s\u00ed o no \u00e9s un dret inalienable del ciutad\u00e0 i ni Montilla ni Maragall ni Zapatero ni l’inefable Borrell no ens han de dir que \u00e9s lleig no pensar com ells. Espero que el ciutad\u00e0 que sap que ha de votar que no per\u00f2 que li sap greu fer-ho, entengui que enfilar-se al carro guanyador sempre \u00e9s agradable, perqu\u00e8 viure entre la majoria \u00e9s confortable i est\u00e0 ple de somriures. Per\u00f2 que s\u00e0piga que pels mateixos set sous del Montilla, en aquest mateix carro guanyador hi van uns europeistes d’\u00faltima volada com s\u00f3n els del PP; que s\u00e0piga que en aquest carro hi estan instal\\lats els que tenen la sort de tenir resolt el seu sentiment nacionalista perqu\u00e8 hi ha un Estat que els el defensa, alimenta i protegeix. Que s\u00e0piguen que dir que no i no enfilar-se en aquest carro \u00e9s una obligaci\u00f3 perqu\u00e8 cal visualitzar, enmig de la vict\u00f2ria del s\u00ed, que hi ha territoris que demanen una revisi\u00f3 urgent de l’ess\u00e8ncia pol\u00edtica d’aquesta Europa que hem somiat des de fa molt de temps. \u00c9s que si no diem que no, ning\u00fa no sabr\u00e0 qu\u00e8 ens passa! \u00c9s la gran oportunitat democr\u00e0tica d’explicar a Europa que cal repensar aspectes b\u00e0sics. <\/p>\n
Mentre escric aquest article, els comentaristes estan analitzant la pres\u00e8ncia d’Ibarretxe a les Corts espanyoles. Llevat d’un estirabot, esperable, de Rajoy, que va identificar la proposta basca amb ETA, la sensaci\u00f3 general \u00e9s que per primer cop l’Espanya que no es vol assabentar de la realitat va haver de sentir que l’esl\u00f2gan de l’Espanya plural vol dir fer cas de realitats com la basca, la gallega o la catalana, que demanen un altre tipus de relaci\u00f3. I que, en comptes de parlar del \u00abproblema vasco\u00bb o \u00abel problema catal\u00e1n\u00bb, caldria dir sense embuts que tot plegat es redueix al problema espanyol: que a cops de COPE vol simplement negar la part que no li agrada de la realitat. <\/p>\n
Per fer el que ha fet Ibarretxe cal tenir coratge. I ganes de dialogar. La resposta espanyola per primer cop ha estat la de dir \u00abParlem-ne\u00bb: per\u00f2 immediatament ha deixat clar que no hi ha res a fer. Per tant, \u00e9s un di\u00e0leg capat d’origen, perqu\u00e8 la posici\u00f3 espanyola sost\u00e9 que podem dialogar mentre pensis com penso jo. Home, doncs no acaba de ser un di\u00e0leg, aix\u00f2. I la concreci\u00f3 final, tamb\u00e9 invita a la reflexi\u00f3: potser molta gent no se n’ha adonat; fins i tot no ho han trobat a faltar i \u00e9s una mancan\u00e7a escandalosa; en cap moment no s’ha parlat del contingut del pla. En cap moment no s’ha argumentat sobre les q\u00fcestions opinables que constitueixen el pla pol\u00edtic basc, elaborat des d’una posici\u00f3 dialogant, d’estar disposat a cedir terreny, que \u00e9s l’actitud b\u00e0sica del di\u00e0leg de bona fe. La posici\u00f3 basca comen\u00e7a cedint: aparca l’independentisme i demana un gest similar a l’altra part. La posici\u00f3 espanyola ha estat immobilista: jo no cedeixo ni un p\u00e8l i ni tan sols entro a parlar dels continguts. I tan panxos, tu. El problema, com subratlla Vicent Partal a Vilaweb, \u00e9s Espanya; l’immobilisme \u00e9s del nacionalisme espanyol, no dels altres nacionalismes. <\/p>\n
Esperava el vot un\u00e0nime del PP en contra del pla. Entenc que no en vulguin ni parlar perqu\u00e8, com a nacionalistes excloents, mai no han volgut parlar d’all\u00f2 que no els agrada. M’esperava el vot un\u00e0nime dels socialistes perqu\u00e8 s\u00f3n tan nacionalistes com el PP. Per\u00f2 no puc deixar de remarcar que en el bloc socialista hi ha els diputats del PSC i Ciutadans pel Canvi, arrenglerats en la mateixa posici\u00f3 obtusa de no voler entrar en els continguts del pla per al nou Estatut basc. El cas d’Izquierda Unida \u00e9s de psiquiatre. I el d’Iniciativa, de timidesa. Tot plegat em fa rumiar i em fa pensar que tenim mala pe\u00e7a al teler tripartit catal\u00e0: el soci m\u00e9s poder\u00f3s vol fer passar el carro pel pedregar espanyol. Fins quan els independentistes estarem disposats a admetre-ho? Per\u00f2 tornem a Europa, de la qual, de fet, no n’hav\u00edem sortit. La tend\u00e8ncia confortable a immergir-nos en el pensament \u00fanic ens fa votar que s\u00ed. Ser conseq\u00fcent amb els pressup\u00f2sits nacionals catalans ens fa dir que no perqu\u00e8 els Estats s’han repartit el past\u00eds i mai no el deixaran anar; perqu\u00e8 no volen fer una Europa federal sin\u00f3 controlada pels Estats. Perqu\u00e8 no volen sentir ni parlar de canvis en els Estats. <\/p>\n
Si l’amic lector que viu en un mar de dubtes vol sentir-se acompanyat en el carro dels europeistes que diem que no a aquesta manera de muntar Europa, que miri el reguitzell d’opinions raonades que ofereix la Vilaweb que ja he citat abans: una colla de pol\u00edtics, pensadors, intel\\lectuals, professionals, esportistes, mestres, etc. hi expliquen per qu\u00e8 votaran que no. Gent com Francesc Sanuy, M\u00e0rius Serra, Oleguer Presas, Josep-Maria Terricabras, Isabel-Clara Sim\u00f3, Miquel Cal\u00e7ada, H\u00e9ctor L\u00f3pez Bofill, Jordi Porta, Josep Maria Ballar\u00edn, Josep Riera, Benet Joan i un tamb\u00e9 confortable etc\u00e8tera. \u00c9s l’hora de mostrar la nostra veu europeista a Europa: que s\u00e0piguen qu\u00e8 pensem els catalans. No feu cas de l’estirabot de Montilla: recordeu qu\u00e8 ha fet el PSC amb el pla per al nou Estatut basc. Que no ens confonguin. Si ho penseu, voteu no perqu\u00e8 teniu visi\u00f3 de futur. No. No pas en blanc, no pas abstenci\u00f3: votem no, perqu\u00e8 volem temps millors, perqu\u00e8 pensem en el futur, en els nostres fills. Perqu\u00e8 creiem en Europa. Per si us voleu il\\lustrar: http:\/\/www.vilaweb.com\/especials. I com diu Mikimoto en la seva argumentaci\u00f3 pel no, citant el president Companys, \u00abTotes les causes justes del m\u00f3n tenen els seus defensors; en canvi, Catalunya nom\u00e9s ens t\u00e9 a nosaltres\u00bb. <\/p>\n
Jaume Cabr\u00e9. Escriptor. Membre de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) <\/p>\n