Durant anys i panys se’ns ha volgut fer creure que Europa, on s’havia d’anar de la m\u00e0 de Fran\u00e7a, seria la soluci\u00f3 definitiva i hist\u00f2rica dels nostres problemes.<\/p>\n
Aix\u00f2 ja no es pot defensar. En particular no es pot sostenir que es pugui anar amb Fran\u00e7a mai. Res de proper es pot comparar a la vilesa criminal del genocidi nacional i ling\u00fc\u00edstic franc\u00e8s. Ara el reitera un informe parlamentari sobre seguretat interior.<\/p>\n
El tema no tindria a veure amb la repressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 a dir que ensenyar la llengua origin\u00e0ria a les poblacions immigrades ajuda a lluitar contra la marginaci\u00f3 social i la delinq\u00fc\u00e8ncia, com es fa als Estats Units i Gran Bretanya. A Londres hi ha ensenyament primari en 307 lleng\u00fces, incloses el tagal i el mbum.<\/p>\n
L’informe va en sentit antag\u00f2nic. Respecte als infants que visquin a Fran\u00e7a, sigui quin sigui el seu origen, afirma: \u00abNom\u00e9s els pares, i en particular la mare, tenen contacte amb els seus nens. Si aquests darrers s\u00f3n d’origen estranger, elles (les mares) hauran d’obligar-se (devront s’obliger) a parlar franc\u00e8s en la seva llar, per habituar els nens a tenir nom\u00e9s (\u00e0 n’avoir que) aquesta llengua per expressar-se\u00bb.<\/p>\n
Afegeix: \u00abSi \u00e9s en l’inter\u00e8s del nen, les mares jugaran el joc i s’hi comprometran. Per\u00f2 si senten, en alguns casos, retic\u00e8ncies per part dels pares, que exigeixen sovint el parlar patu\u00e8s del pa\u00eds a casa (le parler patois du pays \u00e0 la maison), elles seran dissuadides de fer-ho. Aleshores cal dur a terme accions cap al pare per incitar-lo en aquesta direcci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 explica que si aix\u00f2 no es fa aix\u00ed, entre els 4 i els 6 anys el nen tindr\u00e0 dificultats a l’escola. \u00abDificultats -diu- degudes a la llengua, si la mare no ha seguit les recomanacions de la fase u\u00bb. Afegeix: \u00abL’ensenyant llavors haur\u00e0 de parlar-ne als pares, perqu\u00e8 al domicili (dels pares) l’\u00fanica llengua parlada sigui el franc\u00e8s. Si all\u00f2 persisteix, la mestra haur\u00e0 aleshores de passar el relleu a un ortofonista a fi que el nen recuperi immediatament els mitjans d’expressi\u00f3 i de llenguatge indispensables per a la seva evoluci\u00f3 escolar i social\u00bb.<\/p>\n
Ben aviat s’arriba, com si res, a un altre aspecte: la delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil, que far\u00e0 que el nen \u00abhaur\u00e0 de ser posat en una estructura especialitzada d’educaci\u00f3 refor\u00e7ada si el comportament persisteix\u00bb. \u00bfEs pot ser catal\u00e0 i no tenir v\u00f2mits davant aquesta nova (per\u00f2 immanent) vilesa jacobina? Cadasc\u00fa hauria de preguntar-s’ho. Els partits ho haurien de fer amb el cap enterrat sota terra, per vergonya. <\/p>\n