Dos fets a\u00efllats i independents m’han portat cap a la reflexi\u00f3 d’un tema que em sembla fonamental per a l’esdevenidor de Catalunya, i en el qual crec que els nostres pol\u00edtics no ajuden gaire a aprofundir-hi, esclaus com s\u00f3n de la servitud electoralista. Em refereixo a la consolidaci\u00f3 de la identitat de Catalunya des del punt de vista de realitat social, cultural i de lligam amb la hist\u00f2ria.<\/p>\n
Els dos fets als quals em refereixo s\u00f3n els seg\u00fcents. Primer: un dia feiner vaig anar a una de les sessions de di\u00e0leg que peri\u00f2dicament organitza el departament d’Interior i que titula Di\u00e0legs interiors. El tema era Educaci\u00f3 del civisme. De la ret\u00f2rica dels valors a la bona organitzaci\u00f3. El ponent, Salvador Card\u00fas, soci\u00f2leg i escriptor. L’altre fet: una visita de diumenge al mat\u00ed a l’exposici\u00f3 de Magnelli al Museu Picasso de Barcelona.<\/p>\n
Comen\u00e7o pel primer fet. En la seva pon\u00e8ncia dels Di\u00e0legs interiors, Salvador Card\u00fas, en parlar de l’educaci\u00f3 del civisme a Catalunya, va dir -i jo hi estic absolutament d’acord- que una col\u00b7lectivitat com la nostra, per conviure, necessita establir unes regles de joc, unes convencions, que cal que tots ens comprometem a respectar per a fer possible la conviv\u00e8ncia. I que, per tant, cal educar la gent jove en l’acceptaci\u00f3 d’aquestes convencions i a fer-les servir. No es tracta d’un problema d’\u00e8tica (encara que les convencions cal que es moguin dins d’una dimensi\u00f3 \u00e8tica evident), sin\u00f3 de l’adquisici\u00f3 d’h\u00e0bits. Educar no \u00e9s nom\u00e9s fer entendre les coses, sin\u00f3 aconseguir que els que s\u00f3n subjectes d’educaci\u00f3 arribin a fer seves unes determinades maneres de fer. D’escriure -que \u00e9s un subjecte evident d’educaci\u00f3- nom\u00e9s se n’apr\u00e8n escrivint. Per\u00f2 de la confer\u00e8ncia de Salvador Card\u00fas em vaig fixar especialment en una cosa que va dir de passada: que Catalunya ha estat sempre, des dels seus inicis medievals, un pa\u00eds d’immigrants. Em sembla una afirmaci\u00f3 important.<\/p>\n
La immigraci\u00f3 ha constru\u00eft, des de sempre, el gruix de la societat catalana, i aquesta -assumint-la- ha sabut tenir sempre la seva pr\u00f2pia personalitat. Ara, amb la situaci\u00f3 actual, d’una pres\u00e8ncia massiva de sud-americans, magrebins, europeus de l’Est, xinesos…, jo penso que tamb\u00e9 tirarem endavant (sense perdre personalitat, sin\u00f3 enriquint-la), si sabem posar l’accent que cal en una educaci\u00f3 comuna per a tots, que faci que els nois i les noies arribin a ser ciutadans responsables. Per a emp\u00e8nyer l’educaci\u00f3 el nostre govern hauria de fer el que va fer l’Ajuntament de Barcelona a partir del primer ter\u00e7 del segle XX: llan\u00e7ar-se a bastir una escola p\u00fablica i catalana per a tothom, de qualitat, com un dels seus primers objectius. Donada, doncs, la realitat de la immigraci\u00f3, Catalunya, per seguir sent Catalunya, ha d’assenyalar-se, com un dels seus objectius prioritaris, l’educaci\u00f3.<\/p>\n
L’altre fet que m’ha suggerit aquesta reflexi\u00f3 sobre la realitat socio-cultural de Catalunya, va ser la visita d’un diumenge al mat\u00ed a una exposici\u00f3 temporal del Museu Picasso.<\/p>\n
Excepte la noia que ens va donar les entrades (dic donar perqu\u00e8 per edat no ens varen fer pagar res), de tots els altres servidors del museu que ens varen atendre -vigilants, conserges, cambrers…- no n’hi havia cap que fos catal\u00e0. (Una prova m\u00e9s de la massiva pres\u00e8ncia d’immigrants a Catalunya i, especialment, a Barcelona.) Tots aquests servidors del museu varen ser amabil\u00edssims amb nosaltres i molt efica\u00e7os, i aix\u00f2 que el di\u00e0leg (malgrat la nostra temptaci\u00f3 de cedir) va ser sempre ells en castell\u00e0 i nosaltres en catal\u00e0. A un cambrer, que devia ser de l’Europa de l’Est -encuriosit positivament-, v\u00e0rem explicar-li, en catal\u00e0, qu\u00e8 era un tovall\u00f3, i ens ho va agrair. Amb l’ascensorista hi varem tenir unes converses sobre el contingut de l’exposici\u00f3 i si tenien m\u00e9s \u00e8xit els quadres de la primera \u00e8poca o els de la segona. Ell sempre en castell\u00e0 i nosaltres en catal\u00e0. Doncs b\u00e9, no va passar res desagradable. Ens v\u00e0rem entendre amb tothom i tot va anar amb la m\u00e0xima correcci\u00f3 i, \u00e0dhuc, amabilitat. Ens vam sentir a casa.<\/p>\n
Tot el que he anat explicant m’ha fet patent que Salvador Card\u00fas tenia ra\u00f3. Que Catalunya ha estat, de sempre, un pa\u00eds d’immigrants, i que sempre hav\u00edem bastit la identitat del nostre pa\u00eds tots junts. Jo hi afegeixo que quan aix\u00f2 es va assolir millor, l’escola p\u00fablica catalana tenia un paper protagonista. Tinc l’esperan\u00e7a que l’escola p\u00fablica pugui seguir fent aquest paper. Sembla que aquesta \u00e9s la voluntat de l’actual govern. No obstant, caldr\u00e0 acabar d’encarrilar el paper de les escoles concertades (les escoles privades amb subsidi de diner p\u00fablic) perqu\u00e8 facin el servei p\u00fablic d’educaci\u00f3 gratu\u00efta que els pertoca, atenent tots els alumnes i acceptant els immigrants que els toquin. Aix\u00ed, col\u00b7laborant d’una manera efica\u00e7 i solid\u00e0ria a aquesta tasca de consolidaci\u00f3 de la personalitat col\u00b7lectiva de Catalunya.<\/p>\n
Ja s\u00e9 que des d’un punt de vista global i m\u00e9s general per a enfortir la seva identitat, Catalunya necessita, primer de tot, resoldre el seu finan\u00e7ament. Que sense deixar de ser solidaris amb les regions menys afavorides de l’Estat, l’Estat deixi d’espoliar-nos. (Fins ara ho ha fet sempre, mani a Madrid el PSOE o el PP.) Ja seria hora que Zapatero tingu\u00e9s valentia d’imposar, als seus, el seu tarann\u00e0 de di\u00e0leg i l’espoli s’acab\u00e9s. Tinguem esperan\u00e7a i confiem que els partits catalans s\u00e0piguen fer pinya. En aix\u00f2 la gent del carrer hi podem fer molt poc. Per\u00f2, en canvi -i potser simplifico massa-, tornant al tema d’avui podr\u00edem ajudar a la consolidaci\u00f3 de la personalitat social de Catalunya -tan plena d’immigrants- si, a m\u00e9s de l’acci\u00f3 educadora de l’escola p\u00fablica i catalana per a tothom, ens entossud\u00edssim (malgrat la incomoditat que comporta) a usar com a vehicle de cohesi\u00f3 el catal\u00e0 parlat, sobretot amb els immigrants. Tamb\u00e9 haur\u00edem de maldar perqu\u00e8 els altres dos grans agents educadors p\u00fablics fossin catalans. Que les televisions p\u00fabliques fossin catalanes de deb\u00f2 i que el catal\u00e0 tingu\u00e9s pres\u00e8ncia important -ara \u00e9s quasi nul\u00b7la- a la inform\u00e0tica.<\/p>\n
L’experi\u00e8ncia de la visita al Museu Picasso m’indueix a l’esperan\u00e7a i, segurament pecant molt d’ingenu, em fa pensar en l’efic\u00e0cia d’aquesta tossuderia. \u00bfNo valdria la pena de provar-ho i de ser assistits en aquesta tossuderia pel govern de la Generalitat? \u00bfM’he equivocat estrepitosament donant import\u00e0ncia a l’entitat i personalitat de Catalunya?<\/p>\n