Benvolgut amic,
M’assabento amb estranyesa que en l’estructura del PSC s’han constituït dues noves sectorials: la Xabaca (xarxa) àrab i la Red llatina i que se n’està teixint activament una tercera on s’incorporarien els nouvinguts d’origen asiàtic. He de dir-te, d’una banda, que no puc deixar de preguntar-me quins interessos comuns i específics tenen, des d’aquesta xocant perspectiva ètnica, els xinesos amb els pakistanesos o els argentins amb els equatorians, per posar només dos exemples, més enllà, és clar, de la condició compartida de persona i d’immigrant. Jo mateix no sé si tinc gaires afinitats culturals i socials amb la major part d’ucraïnesos, tot i ser tots plegats europeus.
D’altra banda, recordo perfectament, Mohammed, que en les nostres converses sempre havíem convingut en la necessitat que els nouvinguts fugissin de tota temptació de guetització, d’aïllar-se en la pròpia comunitat nacional originària, i que participessin activament en la vida cívica i política del país d’acollida amb plena normalitat, com qualsevol altre ciutadà i en un entramat de projectes compartits. Que calia evitar, dèiem, els jocs entre equips constituïts per membres d’una única nacionalitat enfront de les altres, el mal model de les casas regionales que erròniament han engreixat totes les administracions públiques de casa nostra i, fins i tot, les associacions d’immigrants que no tinguessin com a objectiu col·laborar amb les institucions públiques en el moment del primer acolliment o amb una neta funció integradora i oberta, com la que tu mateix has dirigit, durant molts anys, amb tanta passió com encert: Ibn Batuta. Tot això amb la finalitat -que vull creure que encara comparteixes- de conformar una nació catalana cohesionada i, per tant, una ciutadania amb un ferm tronc comú, per les venes de la qual corri la saba de la llengua, enriquit constantment per les aportacions de les millors tradicions dels diferents grups humans que s’hi han incorporat.
Ara sembla que des del PSC-CpC heu vist la llum i opineu justament el contrari: que cal constituir sectorials en el PSC perquè els militants nouvinguts s’hi integrin no per àrees de treball o d’especialització: sanitat, ensenyament, indústria, noves tecnologies…, és a dir tot allò que interessa a la societat per millorar-la, per fer-la més justa i lliure, sinó d’acord amb la procedència geogràfica de les persones; segons el seu lloc de naixement, en definitiva. Fins on us portarà aquest criteri estrafolari? Després s’instrumentarà una sectorial de senegalesos, una altra de gambians, de mauritans, de coreans…? Quin sentit té tot això?
Els partits polítics han de treballar, en una societat democràtica, pel bé comú i, per tant, la seva activitat ha d’anar orientada en aquesta direcció, i encara que, legítimament, han de fer tots els esforços possibles per mirar de generar en la ciutadania una opinió favorable al model de societat que proposen, justament perquè creuen que és l’òptim, em sembla que aquesta vegada heu invertit del tot l’ordre de prioritats: és evident que, en aquest procés organitzatiu, considereu els nouvinguts estrictament potencials votants i que amb aquesta estructura demagògica heu trencat el principi de normalitat que tan necessari és per a la seva integració plena. És que no hi ha nouvinguts d’origen bolivià, marroquí o filipí que puguin coadjuvar a construir un sistema sanitari per a Catalunya? O un bon model de finançament, o educatiu…? Em sembla, doncs, un criteri clarament discriminador. O es que penseu crear una sectorial per als europeus, per als d’origen aragonès o andalús, o, encara forçant una mica el tema, per als naturals de la Franja o de la Vall d’Aran? No en tinc notícies però em sembla que no ho fareu perquè a aquestes persones ja les considereu normals.
Es reprodueix així el model acomplexat i paternalista d’algunes escoles públiques de Barcelona que confeccionen menús especials per als musulmans (i per als cristians, els budistes, els naturistes?), que censuren la lletra de les nadales, que fan pessebres reduïts a paisatges nevats sense les figures tradicionals que l’integren i li donen sentit. Mohammed, crec sincerament que el camí que heu iniciat és equivocat, però crec també que som a temps encara de fer les coses bé pel que fa a la integració dels nouvinguts.
El PSC és un dels principals partits polítics del país i n’ocupa actualment la major part d’institucions públiques. És, doncs, indispensable el seu exemple i la seva generositat. És necessari que sàpiga posar els interessos comunitaris per damunt dels electorals, que poden ser rendibles a curt termini, però que a la llarga es tornaran en contra de tots.
Amb afecte,
Àngel Miret. Secretari d’immigració i cooperació de CDC
