Entrevista a Maria Dolors Genovès, periodista i documentalista
«La diferència amb Escòcia, Quebec i Grenlàndia és la qualitat democràtica dels seus estats»
Maria Dolor Genovès canvia el final de l'»Oda a Espanya» de Maragall per formular la pregunta «Adéu, Espanya?» en un documental que emetrà aquesta nit TV3, i on proposa una reflexió sobre la situació de Catalunya amb Espanya comparant-la a la de Grenlàndia amb Dinamarca, Escòcia amb el Regne Unit i el Quebec amb Canadà. Nacions que viuen processos d’independència en moments diferents i que pertanyen a Estats molt diferents a l’espanyol.
per Martí Bou
D’on sorgeix la idea d’aquest documental?
El setembre de 2008 vaig presentar aquesta proposta a la direcció de TVC, aleshores ja feia dos anys que l’Estatut estava al Constitucional. A més, hi havia un rau-rau a la societat que començava a preguntar-se, si és que no ho havia fet abans, sobre l’encaix de Catalunya i Espanya. Aquests dos elements i l’esclat de nacions que aspiraven a la independència o a la secessió em va fer decidir que era un tema interessant i que podia proposar.
La referència a Maragall és per qüestionar-se si és possible aquest adéu a Espanya? L’“Oda a Espanya” és fruit d’un moment convuls …
No estem en un moment convuls, però sí complicat. Com que commemorem l’aniversari de Joan Maragall em va semblar que el poema era d’absoluta modernitat. Per això vaig triar aquest títol “Adéu, Espanya!”, modificant l’exclamació per un interrogant; per deixar obert el documental a la reflexió de la gent que el pugui veure.
El documental es pregunta si la secessió és democràtica, i si els processos d’independència són jurídics o polítics…
El que fa el documental és comparar una sèrie de realitats, la del Quebec, la d’Escòcia i la de Grenlàndia, amb la de Catalunya. I situant-nos en un marc més internacional trobem més respostes que si les fem únicament des de la proximitat. I les respostes però, són també polítiques, econòmiques i socials.
Quina repercussió creu que tindrà políticament el documental, com a mínim, a partir del títol?
Quan parlem de política em refereixo, no a política partidista sinó a política del país. Per tant, espero que sigui una resposta raonable perquè aquest és un debat democràtic. Espero que la qualitat de les respostes i el raonament a favor o en contra d’una secessió en el cas d’Espanya i Catalunya tinguin la mateixa qualitat que he trobat arreu del món.
Vostè confia en trobar aquesta qualitat aquí?
Crec que aquí anem una mica més endarrerits respecte Londres i Edimburg, Copenhagen i Nuuk, o Ottawa i Montreal. Perquè ells porten més temps de debat i de reflexió democràtica. És una qüestió que es parla a les universitats, on hi ha departaments dedicats en exclusiva a la relació entre els estats, el sistema del federalisme, el federalisme simètric, la secessió, la independència,… i aquest debat acadèmic i intel·lectual es nota molt a les reflexions que fa la gent del carrer. Els polítics d’aquests països, sigui des de l’estat o des de la nació, sempre diuen que finalment la decisió dels ciutadans serà la que finalment tirarà endavant.
Li sembla que ens dediquem més a la memòria que a l’estudi del futur?
És que l’estudi del present i del futur també té a veure amb el passat. Per això en aquest documental també hem inclòs petites històries fetes amb playmobils en stock-motion perquè el passat també hi és al present. El que interessa a la gent no és tant els símbols en la qüestió identitària, que també, sinó si el seu futur i el de les seves famílies seria millor formant part d’una unió política més àmplia o bé formant part i tenint un estat propi.
Després de fer aquest documental, com a ciutadana i documentalista, com ho veu?
Amb optimisme. Si en altres països tenen una qualitat democràtica important, doncs nosaltres també la podem tenir. En tot cas el documental només pretén fer reflexionar a la gent, comparar diferents realitats i enriquir, si és possible, aquest debat.
Per què Grenlàndia, Quebec i Escòcia?
Jo volia nacions que defensaven la possibilitat d’una secessió respecte la seva unió política i que tinguéssin una graduació diferent. Al Quebec ja han fet dos referèndums, a Escòcia hi ha un govern que promou la independència, i a Grenlàndia, des del 21 de juny de 2009, tenen la possibilitat de fer un referèndum d’independència quan ells vulguin.
I per què no Irlanda del Nord? I les Illes Fèroe, que també són danesos?
Les Illes Fèroe era molt similar a la situació de Grenlàndia i tenint un estatut més avançat, és per això els vaig triar. I no vaig agafar Irlanda del Nord per una raó molt senzilla: totes les nacions que vaig escollir havien de ser democràtiques i pacífiques; que aspiressin a la seva independència però per mètodes pacífics i de negociació política.
Hi ha altres regions o nacionalitats que estan en un procés més o menys comparable, com els flamencs. Perquè no s’han estudiat els seus casos?
Perquè al documental no podia parlar de totes les nacions. El que sí que és veritat és que segons el futur premi Nobel d’Economia Alberto Alesina, a més pacificació, globalització i democràcia, els processos d’independència es produiran més, perquè les unitats més petites estan en les mateixes condicions que les grans nacions. La població o l’extensió no és tant important, actualment. Ara aquests estats grans dificulten a les nacions que aspiren a ser independents a relacionar-se amb unitats econòmiques més grans.
El cas concret de Bèlgica però, és especialment punxegut…
Flamencs i valons decidiran el que vulguin a Bèlgica, el que passa és que aquest cas a mi em va semblar millor deixar-lo al marge. He fet nacions que aspiren a ser independents, amb un passat democràtic, pacífics, i que no hi hagués cap dubte sobre la seva qualitat democràtica.
El que ens separa ara mateix d’aquestes tres nacions és la qualitat democràtica?
Sí. A més, econòmicament som més sòlids que ells. Som iguals que ells si una majoria de ciutadans veu clar que aquesta és una opció millor per les seves famílies i el seu país. El que ens separa és la relació que tenen aquestes nacions amb les seves unions polítiques. Aquesta és la gran separació.
Des de fora com veuen el nostre procés de consultes, Estatut i moviment independentista?
El veuen amb distància. Però també els sembla interessant aquesta proposta de consultes absolutament popular que sorgeix de les classes més populars. Ells ho tenen una mica millor perquè tant l’Assamblea General del Quebec, com el Parlament d’Edimburg, o el Parlament de Nuuk poden establir referèndums quan ho creguin convenient. I una cosa molt interessant és que els referèndums que es fan a Escòcia són consultius però al Regne Unit ningú dubta, ni tant sols el parlament de Westminster, que la decisió que prenguin al Parlament escocès serà decisiva i tothom la defensarà i acatarà.
No hi haurà un defensor del poble que ho portarà al Constitucional…
No. Per exemple, l’exlideressa laborista a Escòcia, preguntada sobre com contemplava aquesta dinàmica del Constitucional i de l’Estatut de Catalunya, em deia que això era impossible al Regne Unit. En els deu anys que porten d’autogovern a Escòcia mai hi ha hagut un conflicte d’interessos entre Londres i Edimburg. Això per ells és impensable…
Per relació amb Espanya, a qui ens assemblem més i a qui menys?
No ens assemblem a cap d’elles en les relacions Catalunya-Espanya pel que fa al seu procés legal, relacions jurídiques i polítiques, per una raó molt senzilla: la mentalitat política d’aquests estats és molt oberta. És una mentalitat on hi ha una democràcia de qualitat i molt aprofundida on es defensen les minories, la democràcia i en tot cas el federalisme o la voluntat dels ciutadans.
La llengua pròpia ajuda o és un escull en un procés de secessió?
És un element més. Al Quebec tenen el francès com a llengua única, a Grenlàndia segons el seu Estatut el grenlandès és la única llengua oficial, a Escòcia tenen diverses llengües però la que parla la majoria de la gent és l’anglès. En alguns el pes de la llengua és un element més i en d’altres no té cap importància.
Les nacions del documental són riques o potencialment molt riques al seu estat. Ser rics a Espanya ens dificulta el procés?
Grenlàndia espera ser autosuficient d’aquí a 10-15 anys amb el gas i el petroli, el Quebec tenen una economia diversificada i Escòcia també. Ara bé, s’ha de tenir en compte que totes aquestes nacions reben ajudes i subvencions del seu estat central. A Catalunya és el contrari. I a més hem de tenir en compte una cosa que no sap la gent, en general, que és que Catalunya té una solidesa econòmica i una xarxa comercial i empresarial molt per sobre d’aquestes nacions.
Què els cal als empresaris catalans per creure que els sortirà més a compte la independència?
Jo diria que el terme “independència” ja no els fa por encara que no surti als consells d’administració. Però ells el que volen és simplificar el procés administratiu, tirar endavant i exportar. En tot cas, la independència serà un procés més llarg i una decisió dels ciutadans. Per arribar a ser independents s’han de fer les coses pas a pas i arreglar el país. La nostra és una economia potent que quan surti de la crisi ho farà en millors condicions.
Si a l’hora de parlar d’Escòcia han parlat amb Alex Salmond perquè no hi ha representants polítics d’Espanya i Catalunya al documental?
Al ser proposat el setembre de 2008 i amb una producció d’un any sabia que estariem en fase preelectoral, i no volia que ningú pogués interpretar que tenia una via partidista. Per això no hi ha entrevistes als polítics d’aquí. D’altra banda, sabem què pensen els nostres polítics i el que es pensa des d’Espanya. El Sr. Lopez Tena però, hi apareix com a notari, exvocal de CGPJ, i impulsor de consultes. No posar-lo sí que hauria estat discriminar les plataformes que han treballat en aquesta línia.
Com a membre de l’àrea de documentals de TV3 em pot dir en quin estat està el documental sobre monarquia o república?
No, perquè jo faig els meus documentals i poca cosa sé sobre els documentals dels altres…
Creu que els espectadors poden veure l’“Adéu, Espanya?” com un producte per tapar la polèmica del documental “Monarquia o República”?
No. “Adéu, Espanya?” és anterior al “Monarquia o República?”. Jo el vaig presentar el setembre de 2008 i aquest va ser una idea de Joan Salvat que el va proposar posteriorment al meu.
Un fet curiós… he rebut un mail en cadena demanant que la gent miri el documental el dijous…
Espero que qui rebi aquest correu tingui lector d’audiències! Ens ajudarà a continuar a fer-ne més de documentals! En tot cas, en sóc innocent!
