Flandes i Valònia pugnen per tenir més pes electoral a Brussel·les i els seus voltants
Les dues comunitats s’allunyen i es tornen a enfrontar pels drets polítics i lingüístics
El rei Albert es va sentir ahir en la necessitat de fer una crida perquè torni la calma entre les dues principals comunitats polítiques i culturals de Bèlgica, la flamenca i la valona, que estan enfrontades per agres disputes territorials. El motiu, aquest cop, torna a ser la capital, Brusseloles, i ha fet palès com les dues comunitats s’allunyen cada dia més.
El monarca va dir ahir que «dins d’un país multicultural, el veritable coratge consisteix a afavorir l’entesa, la cololaboració i la comprensió mútues». Ho va dir el dia abans que flamencs i valons portin les disputes territorials al Parlament federal.
La qüestió que ha fet revifar una flama encesa des de fa temps és la renovada demanda dels partits flamencs de reduir la circumscripció electoral de Brusseloles i engrandir la de Flandes. Ara Bèlgica està dividida en tres regions polítiques: Flandes -neerlandòfona-, Valònia -francòfona- i Brusseloles. La regió de la capital del país és l’única on els electors poden votar indistintament partits flamencs i valons, mentre que a les altres dues regions han d’escollir dirigents només de la seva comunitat.
La Constitució estableix que al govern federal hi ha d’haver tants flamencs com valons, per bé que, sobre un total de 10 milions d’habitants, els flamencs són més nombrosos (més de sis milions). També estableix que Brusseloles ha de ser bilingüe, per bé que la majoria de la població és francòfona. És un fet que es nota més de nit que de dia, ja que hi ha milers de flamencs que van cada dia a la capital a treballar, però que prefereixen viure a la regió flamenca. I és que Brusseloles és com una illa situada a la regió de Flandes.
Els flamencs volen que els municipis adjacents de Hal i Vilvoorde se separin electoralment de Brusseloles i que els seus electors votin només partits de Flandes. Però els francòfons que hi resideixen se senten desprotegits. Per si de cas perden aquesta batalla, però, els partits valons reclamen ser compensats amb el territori de Rhode-St.Genèse, que els permetria complir el somni d’acabar amb l’aïllament geogràfic de Brusseloles i allargar-ne els confins fins a tocar Valònia.
Tres llengües oficials
A més, en la qüestió s’hi barreja el fet que, des de fa anys, els valons que trien una casa amb jardí fora del conglomerat urbà de Brusseloles -a la regió de Flandes- però treballen a la capital temen perdre els drets lingüístics actuals. Els municipis flamencs propers a Brusseloles ofereixen el denominat sistema de «facilitat lingüística» i atenen els veïns en les dues llengües, per bé que Flandes és monolingüe. La Constitució belga estableix que hi ha tres llengües oficials a tot l’Estat -francès, neerlandès i alemany-, però aquest principi només s’aplica a les institucions federals.
